El paraigua
Al carrer gran plovia amb força
sense paraigües,va passar,
jo en duia un que aquella tarda
a un amic meu vaig afanar;
jo que m’hi acosto i li proposo
si l’aixopluc vol compartir,
ella veient que plou a dojo
amb aire dolç em diu que sí.
Donaria de gust un racó al paradís,
el racó més petit de paraigua
donaria de gust un racó al paradís,
el racó de paraigua feliç.
No he oblidat com entendria
d’escoltar junts, ai, la cançó
que feia l’aigua de la pluja
sobre el paraigua protector
i tant de bo com el diluvi
hagués plogut sempre seguit,
per retenir-la al meu refugi
quaranta dies i altres nits.
Però, també sota la pluja
els carrers porten cap enllà
i aviat el cel va portar al límit
a la meva felicitat.
L’hora arribà de separar-nos,
ella em digué: —Moltes mercès!
cada cop era més petita
va perdre’s lluny, no l’he vist més.
Versió d'Eva Dénia
Plovia fort i ell caminava
desprotegit per la ciutat.
Jo casualment duia un paraigua
que a algun amic li havia furtat.
Tímidament vaig acostar-me
per si el podia rescatar.
Vaig oferir-li el meu paraigua
i ell agraït el va acceptar.
Un racó li he oferit
d'un paraigües petit
i al seu flanc he tastat la mel.
Un racó m'ha cedit
d'un petit paradís
i amb un dit he tocat el cel.
Ja de camí, va ser tan tendre
escoltar junts l'aigua cantar
quan queia sobre el meu paraigua
i tant em feia somiar.
Jo hagués volgut que aquella pluja
fóra el diluvi universal
per a passar quaranta dies,
quaranta nits al seu costat.
Però els camins, també en tempesta,
van a parar a algun país
ben prompte el seu feu aturada
a l'horitzó del meu delit.
Em va anunciar que ja arribava
i es va mostrar molt agraït.
Me'l vaig mirar com s'allunyava
alegre cap al meu oblit.
(1952)
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.