El paraigua
Al carrer gran plovia amb força
sense paraigües,va passar,
jo en duia un que aquella tarda
a un amic meu vaig afanar;
jo que m’hi acosto i li proposo
si l’aixopluc vol compartir,
ella veient que plou a dojo
amb aire dolç em diu que sí.
Donaria de gust un racó al paradís,
el racó més petit de paraigua
donaria de gust un racó al paradís,
el racó de paraigua feliç.
No he oblidat com entendria
d’escoltar junts, ai, la cançó
que feia l’aigua de la pluja
sobre el paraigua protector
i tant de bo com el diluvi
hagués plogut sempre seguit,
per retenir-la al meu refugi
quaranta dies i altres nits.
Però, també sota la pluja
els carrers porten cap enllà
i aviat el cel va portar al límit
a la meva felicitat.
L’hora arribà de separar-nos,
ella em digué: —Moltes mercès!
cada cop era més petita
va perdre’s lluny, no l’he vist més.
Versió d'Eva Dénia
Plovia fort i ell caminava
desprotegit per la ciutat.
Jo casualment duia un paraigua
que a algun amic li havia furtat.
Tímidament vaig acostar-me
per si el podia rescatar.
Vaig oferir-li el meu paraigua
i ell agraït el va acceptar.
Un racó li he oferit
d'un paraigües petit
i al seu flanc he tastat la mel.
Un racó m'ha cedit
d'un petit paradís
i amb un dit he tocat el cel.
Ja de camí, va ser tan tendre
escoltar junts l'aigua cantar
quan queia sobre el meu paraigua
i tant em feia somiar.
Jo hagués volgut que aquella pluja
fóra el diluvi universal
per a passar quaranta dies,
quaranta nits al seu costat.
Però els camins, també en tempesta,
van a parar a algun país
ben prompte el seu feu aturada
a l'horitzó del meu delit.
Em va anunciar que ja arribava
i es va mostrar molt agraït.
Me'l vaig mirar com s'allunyava
alegre cap al meu oblit.
(1952)
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.
Con nuevas mezclas de Steven Wilson y el concierto completo en el Carnegie Hall de 1970, Still Living in the Past amplía el histórico recopilatorio de Jethro Tull y ofrece una inmersión exhaustiva en su primera etapa, entre el blues, el folk y el rock progresivo.