Els bufons
(Sophie Makhno - Barbara)
i amb mots que surten del seu cor
ells entren dins la nostra vida
per dur tendresa i dur-nos sort.
Ells ens expliquen la infantesa
quan seuen al nostre costat,
i jo no crec pas que menteixin
quan diuen: - M’has enamorat!
Ens fan seguit la gara-gara
i si et convé ens canten cançons
i d’altres coses fan encara,
però jo els trobo tan bufons...
Amb una ampla persistència
ens duen flors un cop al mes
i ens ofereixen una existència
que, diuen, no hi faltarà res.
Ells en parlen a cau d’orella
i troben bo el nostre menjar;
desprès feliços, s’endormisquen
i que és bonic el despertar!
Ens fan petons, però no ens coneixen,
riuen de les nostres cançons,
i molt sovint, com ens fereixen!...
Però és igual, els trobo tan bufons...
Una dia encenen una pipa
que en un racó havien oblidat,
i descobreixen que ja els atipa
aquella gàbia que han triat.
Tots dos diem: - T’estimo encara!
però sabem que no és així,
i aquell senyor que diu no, ara
és el mateix que va dir sí.
Ja nomes cal obrir la porta
i deixar-nos de cançons...
La vida absurda tot s’ho emporta.
Quina llàstima, eren tan bufons...
A força de nits de silenci,
de dies grisos a ple sol
aconseguim que recomenci
l’antic costum de viure sol.
Fins que quan una menys ho espera
ells es presenten altre cop,
i amb veu que sembla ben sincera
diuen: - Com que no passava a prop...
Una no diu ni una paraula
i mentre tornen les cançons
de nou caldrà parar la taula
perquè en el fons són tan bufons...
Amb ulls d’una mirada humida
i amb mots que surten del seu cor
ells tornen a la nostra vida
per dur mmm, per dur mmm...
I encara que sabem què pensen
i com acaben les cançons
no hi fa pas res, tot recomença
i és que són tan bufons, bufons...
Adaptació: Josep Maria Espinàs
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.