Victòria


Entre l’aiguat i el borbolleig que fan el dies,
de nou escolto aquella veu que em deia “pare”.
La pluja cau —no ho saps encara— entre les pèrdues,
enmig del cor dur i emotiu que compartim.

Amb el teu nom com a promesa i com a càstig,
et penso ara, dona adulta, i no et conec.
Potser perduda per l’ordit del meu futur,
vas ser l’actriu de vells papers que no t’esqueien.

Al cap dels anys, ens pressuposo molt més savis,
mal que no entengui per què el sol mor en silenci,
ni com pots viure orfe d’infància i de llinatge.

Contempla’t nua en el mirall i reconeix-m’hi
tan diferent de com hauríem d’haver estat
si el teu bell nom hagués florit la meva boca.

Imaginar-te em consolava i ara no em val.
Versión de Túrnez i Sesé
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Carmen Aciar: El gusto de reconocerse
[03/04/2024] por Carles Gracia Escarp

Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.

2.
Mayte Martín presentó «Tatuajes» en Sevilla
[03/04/2024] por María Gracia Correa

El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.