Les catedrals de ciment


Les catedrals de ciment
són tan altes com els arbres
de les llegendes que el vent
explicava amb veu de sabre
pels antics palaus de marbre
i els freds claustres del convent.

P’rò, si aquestes catedrals
fossin uns arbres, tindrien
tota l’escorça d’asfalt,
i les fulles no caurien
perquè mai no arribarien
a sortir d’un cos malalt.

Les arrels farien niu
al cor de les clavegueres,
i un inacabable riu
de formigues matineres
buscarien mil dreceres
intentant fer la viu-viu.

En aquestes catedrals,
més enllà de les carenes,
sacerdots del Bé i del Mal
consagren la lluna plena
sense joia i sense pena
des de temps immemorials.

Prega en silenci el fidel
i després el calze vessa
omplint carrerons i estels
d’una sang fosca i espessa,
una sang fosca i espessa
que engoleix cançons i anhels.

Les catedrals de ciment
beuen de les nostres venes:
són muntanyes d’excrements
nombroses com grans d’arena,
i creixen com la gangrena
ofegant els continents.
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Carmen Aciar: El gusto de reconocerse
[03/04/2024] por Carles Gracia Escarp

Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.

2.
Mayte Martín presentó «Tatuajes» en Sevilla
[03/04/2024] por María Gracia Correa

El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.