Vinc a peu
comprovar, si m'observeu:
he arribat a peu, a peu.
Prou que em plau, no té pas preu
arribar allà on m'espereu
caminant, a peu, a peu.
Al carrer feia calor,
jo em cantava una cançó
repicant punta i taló.
No m'hauria sabut greu
travessar amb la passa lleu
la ciutat a peu, a peu.
M'agrada anar per'quí, per'llà,
sense saber on vaig a parar,
i veure places i carrers,
aparadors i botiguers.
I noies i nois enllaçats,
i vianants atrafegats,
i els avis tot prenent el sol,
i els nens que juguen a futbol.
Els carrers de les ciutats
vessen d'homes ben plantats
rossos, bruns, prims i cepats.
Potser un d'ells m'està esperant,
potser un d'ells m'està buscant
i el puc acabar estimant.
Sé que la felicitat
des d'algun racó amagat
crida els caminants d'arreu.
Per trobar-la qui sap on
jo faré la volta al món
caminant, a peu, a peu.
Adaptació: Miquel Pujadó
Desde los veintiún años la argentina Carmen Aciar es una barcelonesa más, llegó para descubrirse en su arte por las calles de Barcelona, sumando sus propias historias desde que llegó en ese agosto de 2022 para habitar esta ciudad en sus incertidumbres, sus composiciones ya conforman su primer disco Historias mías.
El jueves 14 de marzo Mayte Martín presentó en el Teatro de la Maestranza de Sevilla su nuevo espectáculo: Tatuajes. Se trata de una colección de joyas de grandes autores universales llevados magistralmente al territorio particular de la artista. Con este concierto y con el disco que lleva el mismo nombre, rinde homenaje a la canción de autor más global, a la que traspasa fronteras y conforma una parte primordial de la memoria sentimental de diferentes generaciones.