El far (o Record acord amb el cor)
l'espiral d'un caragol
sempre ens porta al mateix port
El fòssil que duc al cor
no s'esborrarà mai
impregnat per sempre
el teu record
T'enviarem missatges
en vaixells de paper
per trobar-te allà on sigues
perquè sempre hi ets
La cresta de l'ona trencant
la ressaca s'enduu les paraules
petjades, dunes i canyars
Són les mateixes aigües
que uneixen totes les bandes
illes, constel·lacions radars
Combinacions diverses d'estels
em porten on tu estàs
Travessant oceans de temporals
Entres en el moviment més ferotge
Descalça camines, depasses la línia
a la costa mar endins, et submergiràs
El far que fa girar la llum
la sàmara que vola
pel pes de la llavor
i l'ala que roda i roda
Ens la brindes com un regal
perla preciosa porta escrits
origen, camí,
timó i destí
T'enviarem missatges
en vaixells de paper
per trobar-te allà on sigues
perquè sempre hi ets
Nàufraga o engolin-te la corrent
navegant a la deriva, sense rumb
submergida, flotant en el vent
Enrere una vida llarga
llarga i viva
la por que has vist queda en el rostre d'altres
sempre has eixit avant
llarga i viva
has sabut treure suc a cada instant
T'has adaptat com humana
has lluitat com dona
has treballat amarga
Forta i valenta
has transcendit en nosaltres
mare, dona, amiga,
Iaia, besàvia i filla
has construït, has creat
has donat, has estimat
has sobreviscut
has vençut la ira
ha esta llarga i viva
El far que fa girar la llum
la sàmara que vola
pel pes de la llavor
i l'ala que roda i roda
Has donat un poc de llum per saber qui som
Illes continents, planetes
Riba de la vida i la mort
Riba de la mort i la vida
La cresta de l'ona trencant
la ressaca s'enduu les paraules
peus a la sorra, dunes i canyars
(2007)
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.