Si ens trobàvem simultanis al paper

De vegades consentiu-me un sol vers clos.
No us serà tampoc difícil de caçar
la llavor que vola airosa en cada frase
dins de l’ampli laberint quan busco imatges.

Com ja deia, fa molt temps, a la Font Morta,
el sentit us el durà també la música
si sorpresos us perdeu entre paraules.
Permeteu-me que llavors us guiï amics.

Amb beuratges que us preparo amb mitges tintes
sentireu, sense comprendre’n el perquè,
sentiments que no sabreu mai explicar-vos.
sentiments que no sabreu...

L’harmonia d’energies submarines
ha d’admetre el joc sincrònic dels sentits
més enllà del foc que us mulla la mirada.

Tantes coses ja sabem sense comprendre...