Les butxaques dels infants
que els adults ja no entenem
i, en no entendre’l, hi fem broma
o ens empipa i l’ignorem.
Quan els grans diem « recança »,
els menuts diuen « estel ».
Si els adults diuem « recança »,
els nens diuen « arc-en-cel ».
Els nens tenen tantes coses
que nosaltres ja hem perdut
en deixar marcir les roses
i passar-nos al vermut… !
Tot allò que rebutjàrem
per a creure’ns importants
sols batega a les butxaques
dels infants.
La paraula
surt de l’aula
de la mà d’un caganiu
que la porta,
fent-li escorta,
fins on pugui fer-se el niu.
P’rò ni torres ni barraques
són llocs tan espaterrants
per ‘fer el niu com les butxaques
dels infants !
Els adults, a les butxaques,
portem peles i clauers,
cigarretes i petaques,
talonaris i merders.
Ells hi duen l’alegria
de mil mons il·luminats
i una immensa geografia
d’esquinçades i forats.
Saben convertir en miracles
totes les vulgaritats
i es carreguen els obstacles
que els adults tenim vedats.
Arrepleguen fils i xapes,
troleibusos i elefants…
Tot hi cap, a les butxaques
dels infants !
No sé pas què donaria
per rentar de cloroform
el vailet que vaig ser un dia
i a dins meu encara dorm.
Guardo encara el seu somriure
i el seu plor desconsolat
p’rò, tot i que el vull reviure,
tinc el cor atrofiat.
Ja no puc fer marxa enrere
i no tinc res al davant,
m’he venut la primavera
i no hi he sortit guanyant :
sols he fet un xic més ample
el ramat dels ignorants
escopits de les butxaques
dels infants.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.