La tomba de Caïm
Jeu oblidada dalt del cim.
No la floreixen sinó les mosques,
Déu la visita amb ulleres fosques,
Déu la visita com qui fa un crim.
De tant en tant, profunda i greu,
s’alça i retruny la veu de Déu:
- Fill meu, deixa de ser un ase
ressentit, fem taula rasa!
No et vaig fer fora de casa
per plaer, prou bé que ho saps!
Reconec que Abel fruïa
llepant culs, però rostia
els cabrits amb la mestria
que no té un que planta naps.
Quan li vas fer el crani a miques,
tu vas ser el primer assassí,
i heus aquí que em mortifiques
i tens els pebrots de dir
que jo en sóc el responsable,
que aquell qui ha creat la mort
ha de ser l’únic culpable
quan la llei la fa el més fort.
- I, d’ençà una temporada,
Judes fica cullerada.
Diu que fou una porcada
fer-li fer el famós petó.
Que em calia fer del nano u-
na vedette i jo que mano
vaig tocar en el seu piano
la sonata del traïdor.
I m’acusa amb poc criteri
d’esborrar-li el lliure albir,
programant el seu senderi
per poder encertar el meu tir.
I amb sarcasme i mala bava
em retreu des de l’Infern
que el favor que m’atorgava
vaig pagar-l’hi amb foc etern.
- I ara ja tothom s’anima
i practica amb mi l’esgrima,
i el prestigi se m’aprima...
Reivindiquen el pecat,
fan de la Glòria un presidi;
del Diluvi, un genocidi;
de Babel, verí d’ofidi
contra la diversitat.
Ja no vull morir a terminis,
vinc a jeure al teu costat.
Fes-me lloc i no rondinis,
que no veus que estic cansat?
He deixat el patrimoni
a les mans de Satanàs.
En el fons, Déu o Dimoni...
Qüestió d’èxit o fracàs.
On és la tomba de Caïm?
Jeu oblidada dalt del cim.
No la floreixen sinó les mosques,
Déu la visita amb ulleres fosques,
Déu la visita com qui fa un crim.
On és la tomba de Caïm?
Jeu oblidada dalt del cim.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.