L'hecatómbola
acosteu-vos i mireu:
sortegem joies i penes,
petons, puntades de peu...
Sortegem colors i races,
i llengües i religions,
i carícies i amenaces,
llits de plomes i cartrons.
La vostra existència incerta,
l’atzar la decidirà:
l’Hecatómbola és oberta
i tothom ha de jugar!
- A tu t’ha tocat Nigèria:
mosques, fam, el ventre inflat,
uns quants mesos de misèria
i aviat mort i enterrat.
- Tu vas a Bangkok, menuda:
seràs puta als catorze anys,
i amb un fill, i sense ajuda
de ningú, propis o estranys.
- Tu aniràs a Romania
i seràs carn d’orfenat.
Ploraràs de nit i dia
tot sol, i al bressol lligat.
- Tu al Brasil faràs la vida,
meu menino, tingues sort:
no ensopeguis de seguida
un comando de la mort.
- Tu ja naixeràs amb sida,
com qui duu un pa sota el braç...
Tot just s’obre la partida,
ja t’han pres fins l’últim as.
- Tu, vailet, és una pena,
malviuràs fent de camell
fins que un poli, per l’esquena,
et faci saltar el cervell.
- Tu en vint anys comptant des d’ara
vas a la cambra de gas...
Si tinguessis la pell clara
no t’hi ficarien pas.
- On tu vas no et volen gaire.
Demà en un contenidor
trobarà l’escombriaire
el cadàver d’un nadó.
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.