Estances de Lòria


Obro un clot amb les mans, i deixo dins la terra
la meva veu ferida, veu de semença i clau.
Vull que només les flors es declarin la guerra
i sobre jaços d’herba jegui dormint la pau.
El vent grava en les roques pareatges astrals.
Ajudeu-nos cos i ànima, multituds cereals!

País Alt, faig un pom de ginesta i grandalla,
que lligo amb la cançó metàl·lica dels galls.
Vola ran de les herbes el llavi de la dalla,
s’esbadien les trenes dels constants xaragalls.
Les muntanyes estenen llurs blancs vels nuvials.
Hom ha enterrat els vells gaiatos pastorals.

Ahir vaig travessar reialmes de boscúria
i la fraternitat de les pedres i els ponts,
i em va besar la boca el somrís de Setúria,
mentre pel cel passaven les carretes dels trons.
Bec lentament silencis de llegendes cimals
i em conto la fugida dels óssos boreals.

País Alt, algú esborra la teva cara agrària,
d’on deserta la llana i agonitzen els blats.
Jo sé d’una muntanya que té un cor d’alimària
i una falda on pasturen els resistents ramats.
Tots els teus cims escolten els nocturns litorals
i dins el meu cor sonen engarlandats timbals.

No us pesa el firmament, muntanyes, oh muntanyes
que no em cabeu als ulls per un excés de cims!
Gegantines i mudes, oh senzilles i estranyes!,
poseu-me al front les mans amb anells de plugims.
Des del meu lloc secret, entre abruptes penyals,
ompleno de misteri els meus càntirs vesprals.
Versión de Miquel Pujadó
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Maria del Mar Bonet presenta «L’aigua no cansa» en un Palau de la Música rendido a sus pies
[24/05/2026] por Xavier Pintanel

La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.

2.
Manu Estrach, Sandra Rehder y Carmen Aciar: Voces argentinas en Barcelona
[16/05/2026] por Carles Gracia Escarp

En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.

3.
La 31ª edición del ciclo BarnaSants crece en un 33% de público
[08/05/2026] por Xavier Pintanel

La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.

4.
Rafa Mesa: Ecos de Pehuenche
[25/05/2026] por Carles Gracia Escarp

El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.