Època rosa, època blues
ignora que és feliç fins que es fa gran
o, ben mirat,
és l’home adult qui recrea el passat
en clau de felicitat
i el mitifica, quan un nen
viu el present rient, plorant, depèn...
i és desgraciat
en el transcurs d’un moment infinit
i el rei del món tot seguit.
El temps
pot convertir en pedres precioses els fems.
El cor
desitja creure en la improbable Edat d’Or.
L’avui,
que tanca portes i t’escurça el camí,
pintat
color de rosa ens deixa sempre el passat.
L’època rosa neix quan la cus
amb fil i agulla l’època blues
a la memòria.
Uns amants
tendres i joves –vaja, uns debutants-
solen somiar
en l’endemà, en un futur net i clar
quan el món els somriurà
com mai ha somrigut. P’rò els anys
duran desgast, rutina i desenganys
i creixerà en
ells la nostàlgia d’un món molt millor,
el món del primer petó.
Un cantant
que ningú escolta sobreviu pensant
que ha d’arribar el
dia que el seu gran talent petarà als
ulls del món com un volcà...
P’rò amb l’èxit ve també la por
de ser oblidat i, enmig d’una ovació,
enyorarà
les vaques magres i el fred del carrer,
quan tot estava per fer.
L’època rosa neix quan la cus
a la memòria l’època blues.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.