Un home en llibertat
si un diplodocus entra en els teus plans.
El dodo es va extingir
abans d’abans d’ahir
i no hi ha megateris pels voltants.
I tanmateix, qui sap
si un dia traurà el cap
algun supervivent dient « salut! ».
Pensem que el celacant
se’l van trobar nedant
quan ja tots el donaven per perdut.
Per tant, escolta’m bé :
si ets un aventurer,
si et vols enfrontar a un repte de v’ritat,
dedica els teus afanys,
dedica els propers anys
a buscar un home o dona en llibertat.
L’Home, senyor meu, és únic: l’únic animal catalogat
que es reprodueix només, només –ho puc jurar- en captivitat!
En captivitat!
Perquè hi ha el pler, el dolor,
el fred i la calor,
desitjos complicats i més senzills,
el tabac i l’alcohol,
el cotxe i el futbol,
parelles oficials, amants i fills,
Hisenda i el Mercat
i la publicitat,
horaris, Internet, les lleis, les pors,
els déus, l’envelliment,
el «què dirà la gent»,
els bancs, les hipoteques, potser un gos.
El mòbil i el mirall,
l’atur o bé el treball,
la tele i els costums sedimentats,
la mandra i els sopars
i l’èxit i el fracàs,
els odis, els rancors, les amistats.
I l’Estat, monàrquic o potser republicà o dictatorial,
i la malaltia, els prejudicis, les paraules, la moral,
tot aquest sidral.
El fet és que, tant si
no hi trobes res a dir
com si et revoltes, fart de fer de xai.
vas néixer a la presó
i em temo molt que no
hi ha possibilitats que en surtis mai.
Les reixes poden ser
de vent, paper cuixé,
de plàstic o deixalles, or o argent.
Són aspres o suaus
al tacte, i els babaus
pretenen ignorar-les i anar fent.
I lluiten per tenir
poder i diners. En fi,
per oblidar cadenes i grillons.
Política d’estruç
d’emperadors ben nus
que amb fil de somni es fan uns pantalons.
Pots negar-te a veure-ho, imaginar-te que ets més lliure que un ocell,
p’rò, per començar, ets esclau del cos, dels teus sentits, del teu cervell,
de la teva pell.
Qui té, té por també
de perdre allò que té.
Busca esperança on sigui, qui té por.
Qui té esperança, creu
i espera mentre jeu.
Qui espera, simplement defuig l’acció.
Solament algú lúcidament, tranquil·lament desesperat.
Només algú així pot aspirar a esdevenir un home en llibertat.
Un home en llibertat!!!
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
La exposición Cómo diseñar una revolución: La vía chilena al diseño, que podrá verse en el Disseny Hub Barcelona del 2 de julio al 16 de noviembre de 2025, recupera a través de 250 piezas —incluyendo las portadas de discos de la Nueva Canción Chilena— el papel fundamental del diseño gráfico e industrial en el proyecto de transformación social impulsado por Salvador Allende.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
El periodista e investigador cubano Humberto Manduley presenta La memoria girando en la luz: Santiago Feliú en mis recuerdos, un libro que rescata la figura del trovador cubano desde la memoria personal, recorriendo su obra, sus influencias y su lugar en la canción de autor contemporánea.
Camila Guevara, joven artista cubana de 24 años nieta de Pablo Milanés y del Che Guevara, ha iniciado su carrera musical con el disco Dame flores, tras un año marcado por la pérdida de su madre, su abuelo y su padre, Camilo Guevara. A pesar del dolor, su voz y su música la han sostenido, componiendo desde emociones intensas y personales.