Un home en llibertat
si un diplodocus entra en els teus plans.
El dodo es va extingir
abans d’abans d’ahir
i no hi ha megateris pels voltants.
I tanmateix, qui sap
si un dia traurà el cap
algun supervivent dient « salut! ».
Pensem que el celacant
se’l van trobar nedant
quan ja tots el donaven per perdut.
Per tant, escolta’m bé :
si ets un aventurer,
si et vols enfrontar a un repte de v’ritat,
dedica els teus afanys,
dedica els propers anys
a buscar un home o dona en llibertat.
L’Home, senyor meu, és únic: l’únic animal catalogat
que es reprodueix només, només –ho puc jurar- en captivitat!
En captivitat!
Perquè hi ha el pler, el dolor,
el fred i la calor,
desitjos complicats i més senzills,
el tabac i l’alcohol,
el cotxe i el futbol,
parelles oficials, amants i fills,
Hisenda i el Mercat
i la publicitat,
horaris, Internet, les lleis, les pors,
els déus, l’envelliment,
el «què dirà la gent»,
els bancs, les hipoteques, potser un gos.
El mòbil i el mirall,
l’atur o bé el treball,
la tele i els costums sedimentats,
la mandra i els sopars
i l’èxit i el fracàs,
els odis, els rancors, les amistats.
I l’Estat, monàrquic o potser republicà o dictatorial,
i la malaltia, els prejudicis, les paraules, la moral,
tot aquest sidral.
El fet és que, tant si
no hi trobes res a dir
com si et revoltes, fart de fer de xai.
vas néixer a la presó
i em temo molt que no
hi ha possibilitats que en surtis mai.
Les reixes poden ser
de vent, paper cuixé,
de plàstic o deixalles, or o argent.
Són aspres o suaus
al tacte, i els babaus
pretenen ignorar-les i anar fent.
I lluiten per tenir
poder i diners. En fi,
per oblidar cadenes i grillons.
Política d’estruç
d’emperadors ben nus
que amb fil de somni es fan uns pantalons.
Pots negar-te a veure-ho, imaginar-te que ets més lliure que un ocell,
p’rò, per començar, ets esclau del cos, dels teus sentits, del teu cervell,
de la teva pell.
Qui té, té por també
de perdre allò que té.
Busca esperança on sigui, qui té por.
Qui té esperança, creu
i espera mentre jeu.
Qui espera, simplement defuig l’acció.
Solament algú lúcidament, tranquil·lament desesperat.
Només algú així pot aspirar a esdevenir un home en llibertat.
Un home en llibertat!!!
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
El próximo 11 de noviembre, en el aniversario del nacimiento de Vicente Feliú, se publica Serenamente, segundo álbum póstumo del trovador cubano. Con producción general de Silvio Rodríguez y la participación de artistas como Miriam Ramos, Aurora Hernández y Carlos Lage, el disco recoge una selección de canciones registradas en los Estudios Ojalá y ahora reunidas en un nuevo capítulo de su legado.
Guionizada por Kike Babas y Kike Turrón e ilustrada por doce destacados dibujantes, Joaquín Sabina. Pasión y vida (Vol. 1) recorre en formato cómic la primera etapa vital y artística del trovador de Úbeda, desde su infancia hasta su consagración como figura fundamental de la canción en castellano.
Feliu Ventura regresa tras tres años de silencio escénico con Quan el cel es tornà negre, una canción que recupera la forma colectiva de la dansà valenciana y se convierte en una denuncia abierta a la gestión de la catástrofe ocurrida durante la DANA del 29 de octubre de 2024. Acompañado por La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" y Vicent Torrent, Ventura convierte la canción en una herramienta de memoria, denuncia y solidaridad.