Carta amagada
que un senzill cafè em fa recordar
altres temps, els somnis morts?
El passat fa mal, quan el present
és grisor i rutina, quan el vent
ja no empeny ni encén els cors.
-Per què dius això? No ho vull sentir!
No han passat tants anys, tot just ahir
eres tu qui em deia: "Viu!
Viu oberta al món, no facis cas
dels prudents que van frenant el pas,
fent tardors de cada estiu".
No ens pensàvem pas, al fons dels anys,
que el temps fos un mestre en tants enganys...
Duu sempre el temps una carta amagada,
és perillós enfrontar-se a ell;
mai no saps quan durarà la jugada,
mai no saps quan et farà la pell.
Duu sempre el temps una carta amagada,
p'rò cal jugar, potser guanyaràs:
tu també pots dur amagat un as!
-Potser és tard, molt tard per somiar
i esperar aquell tren que no vindrà.
Potser res no té sentit...
- Aquest tren, ets tu qui l'ha de fer:
trobaràs les eines al carrer
i la força dins el pit.
No ens pensàvem pas, al fons dels anys,
que el temps fes dibuixos tan estranys...
-Veig en tu el que he estat i no seré.
Quan et miro als ulls ho entenc molt bé...
Però ja és fosc: he de marxar.
-Jo també tinc tard... ja ve el cambrer.
Et veuré demà, si et sembla bé,
tant de bo amb l'esguard més clar.
No ens pensàvem pas, al fons dels anys,
que el temps canviaria els nostres panys...
Per Maria- Josep Villarroya (Carícies d'aigua -1988)
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.