L'últim cafè
No seurem mai més plegats en aquest bar...
Ni en aquest bar ni enlloc més, t'ho dic ben clar.
Quan acabi el meu cafè, m'aixecaré,
marxaré sense girar-me i sortiré
del teu món, la teva vida i el teu cor.
Sí, t'estic dient adéu. Jo, que t'hauria
volgut donar tantes coses... or i joies,
alegries i il·lusions. I també un fill,
aquell fill que desitjaves amb passió.
Però mira'm les mans buides: no tinc res
per oferir-te. Em sé pobre i ple de ràbia.
Ja ho sé, ja ho sé, t'havia fet tantes promeses...
Et parlava d'un futur sense final,
però el temps i la pobresa tot ho esborren:
No conec cap jurament que resisteixi
aquest cruel desgast. La tinta de les cartes
d'amor també empal·lideix. El foc s'apaga.
De debò hauries volgut envellir amb mi,
tot veient com dia a dia s'instal·lava
la rutina a casa nostra, amb els silencis
tan difícils de trencar, amb les paraules
tan gastades que ja no volen dir res,
compartint un llit on ja no ens buscaríem?
Més val separar-se ara, amb el desig
ben viu encara, quan dir-se adéu fa mal...
L'amor és com una corda de guitarra:
un cop es trenca, no pot tornar-se a unir,
però ens deixa la puresa del seu so
dins el record, i ningú no ens el pot prendre.
Sé que et miro als ulls per última vegada.
No seurem mai més plegats en aquest bar,
t'ho repeteixo. Ni en aquest bar ni enlloc més.
Ja me n'haig d'anar, es fa tard. Deixa'm besar-te:
serà el darrer petó que et faci: vull endur-me
el gust de les teves llàgrimes amb mi.
Per Dyango (Quan l'amor és tan gran -1997)
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.