Carta pòstuma a Helena Francis
Estic desesperat.
Visc en un purgatori.
Són un ànima en pena
d'ençà que heu clausurat
el consultori.
El cor us ha fet figa
o senzillament
heu decidit que és l'hora
de fer callar la ràdio
i que ens espavilem
sense instructora.
Estimada senyora Francis:
Com ho farem perquè no s'agafin els canelons?
Com sabrem si aquell xicot du bones intencions?
Qui ens farà companyia als cors solitaris?
Qui ens aclarirà amb què se'n van les taques de cafè?
De qui rebrem instruccions per defensar-nos de l'acné?
Amb el temps i una canya
de segur ens refarem
i ens ho arribarem a creure,
però avui, ¿qui ens clarifica
quins són els nostres drets
i els nostres deures?
Aniran sobrats de feina
els metges i els capellans
i vindran a suplantar-te
els oracles de vidre,
els llegidors de mans,
els tiradors de cartes.
Estimada senyora Francis:
Estic desfet.
No entenc com sou capaç de fer-nos això.
Ha estat tota una vida la nostra relació
i no ens podem dir adéu, així, a la francesa.
Tingueu l'atenció d'aclarir a aquesta bona gent
com s'han de vestir per anar al vostre enterrament.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.