Fes-me mal, Johnny
dempeus semblava més petit
i jo he pensat: "M'importa un rave",
aquest xicot és pel meu llit!
Media un metre trenta-quatre,
però el seu esguard era punyent.
L'he conduït fins al meu catre
i he xisclat: "Apa, valent".
Fes-me mal, Johnny, Johnny, Johnny,
engega'm al cel.
Fes-me mal, Johnny, Johnny, Johnny,
jo vull l'amor que fa bum.
I quan li farà mal?
Es va deixar els mitjons de llana
Vermell, ratllats amb ribet groc,
Desconcertat, ha dit: "Què mana?"
No ho veia clar, pobre badoc!
Ha continuat: "sóc incapaç
de fer cap mal a un mosquit".
He esgarrapat al bordegàs
tot suplicant amb veu de llit:
Fes-me mal, Johnny, Johnny, Johnny,
no sóc un mosquit, zum!
fes-me mal, Johnny, Johnny, Johnny,
jo vull l'amor que fa bum.
Apa fes-li mal!
Donat que això no l'excitava,
l'he insultat ferotgement,
i encara més, amb mala baba,
li he abocat: "Porc indecent".
Llavors s'ha despertat de pet
i ha dit sorrut: "S'està fent tard,
no estic per fer papers de mec,
de llenya, rai, te'n fotré un fart".
Em fas mal, Johnny, Johnny, Johnny,
amb els peus, no! "Sí!"
Em fas mal, Johnny, Johnny, Johnny,
no vull l'amor que fa bim.
Ja li està fent mal.
S'ha anat vestint sense cap pressa,
s'ha empassat el gin d'un got.
Ha dit: "Salut", deixant la peça
i em vaig quedar com un ninot.
Entre els gallets i els depravats
és de poc seny buscar un amant.
Jo tinc el cul ple de morats,
ja no diré, d'ara endavant:
Fes-me mal, Johnny, Johnny, Johnny,
engega'm al cel.
Fes-me mal, Johnny, Johnny, Johnny,
jo vull l'amor que fa bum.
Oh gràcies!, Johnny.
Adaptació: Jordi Teixidor
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.