Ciutats
per les coses petites, les nueses secretes,
certes complicitats al voltant d'una música.
Les ciutats de ports bruts i burgesetes rosses,
les ciutats amb passejos pretensiosos i clars.
Com s'estimen les dones, amb el joc dels sentits
i l'amor dels racons i el conflicte dels tactes.
He passejat ciutats com s'explora una pell:
aturant-se als instants que endevinen la vida.
Les ciutats barrejades de terrasses amb sol
i una muntanya al fons per contemplar-hi el mar
i unes cases antigues que habita gent absurda.
Com qui explora una pell: capficat en els dits,
resseguint cada plec com si no hi hagués mapa.
M'he perdut a ciutats com qui beu massa vi:
amb una borratxera que fa suaus les arestes.
I l'aire més lleuger, els colors més precisos.
Les ciutats sense rectes, que ningú no ha inventat,
laberints cabdellats de fantasies gòtiques.
Com qui beu massa vi. Sense saber del tot
el camí de tornada. Tampoc si vols tornar.
He deixat les ciutats com qui acaba un amor
abans que no s'acabi: canviant-nos les adreces,
prometent el retorn, recordant-ne els topants.
Les ciutats de colors i llambordes humides
i gentades al metro i una música lenta.
Com qui acaba un amor: marxant de matinada
i enyorant-la molt temps, des de lluny, sense drames.
He estimat les ciutats com s'estimen les dones:
per un joc de mirades, una proximitat
sostinguda, establerta, ordinàriament física.
Les ciutats escampades, trencaclosques oberts,
amb les nits sorolloses de comerços prohibits
i els matins plens de sol com un cos prop de l'aigua.
Com s'estimen les dones, com s'estimen les dones.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor español Pedro Pastor ha tenido que suspender los conciertos que tenía programados durante agosto en Estados Unidos después de que no le haya sido concedido el visado de trabajo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.