Ciutats


He estimat les ciutats com s'estimen les dones:
per les coses petites, les nueses secretes,
certes complicitats al voltant d'una música.
Les ciutats de ports bruts i burgesetes rosses,
les ciutats amb passejos pretensiosos i clars.
Com s'estimen les dones, amb el joc dels sentits
i l'amor dels racons i el conflicte dels tactes.

He passejat ciutats com s'explora una pell:
aturant-se als instants que endevinen la vida.
Les ciutats barrejades de terrasses amb sol
i una muntanya al fons per contemplar-hi el mar
i unes cases antigues que habita gent absurda.
Com qui explora una pell: capficat en els dits,
resseguint cada plec com si no hi hagués mapa.

M'he perdut a ciutats com qui beu massa vi:
amb una borratxera que fa suaus les arestes.
I l'aire més lleuger, els colors més precisos.
Les ciutats sense rectes, que ningú no ha inventat,
laberints cabdellats de fantasies gòtiques.
Com qui beu massa vi. Sense saber del tot
el camí de tornada. Tampoc si vols tornar.

He deixat les ciutats com qui acaba un amor
abans que no s'acabi: canviant-nos les adreces,
prometent el retorn, recordant-ne els topants.
Les ciutats de colors i llambordes humides
i gentades al metro i una música lenta.
Com qui acaba un amor: marxant de matinada
i enyorant-la molt temps, des de lluny, sense drames.

He estimat les ciutats com s'estimen les dones:
per un joc de mirades, una proximitat
sostinguda, establerta, ordinàriament física.
Les ciutats escampades, trencaclosques oberts,
amb les nits sorolloses de comerços prohibits
i els matins plens de sol com un cos prop de l'aigua.
Com s'estimen les dones, com s'estimen les dones.
Versión de Ramon Muntaner
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
El entretenimiento nos hace felices. La cultura nos hace libres
[26/10/2026] por Xavier Pintanel

Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.

2.
Pablo Milanés ante el tiempo implacable
[10/11/2026] por Xavier Pintanel

Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.

3.
Nicaragua necesita la canción de Luis Enrique Mejía Godoy
[10/11/2026] por Xavier Pintanel

El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.

4.
Zenet, las manos y la voz
[10/11/2026] por María Gracia Correa

Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.