Ciutats
per les coses petites, les nueses secretes,
certes complicitats al voltant d'una música.
Les ciutats de ports bruts i burgesetes rosses,
les ciutats amb passejos pretensiosos i clars.
Com s'estimen les dones, amb el joc dels sentits
i l'amor dels racons i el conflicte dels tactes.
He passejat ciutats com s'explora una pell:
aturant-se als instants que endevinen la vida.
Les ciutats barrejades de terrasses amb sol
i una muntanya al fons per contemplar-hi el mar
i unes cases antigues que habita gent absurda.
Com qui explora una pell: capficat en els dits,
resseguint cada plec com si no hi hagués mapa.
M'he perdut a ciutats com qui beu massa vi:
amb una borratxera que fa suaus les arestes.
I l'aire més lleuger, els colors més precisos.
Les ciutats sense rectes, que ningú no ha inventat,
laberints cabdellats de fantasies gòtiques.
Com qui beu massa vi. Sense saber del tot
el camí de tornada. Tampoc si vols tornar.
He deixat les ciutats com qui acaba un amor
abans que no s'acabi: canviant-nos les adreces,
prometent el retorn, recordant-ne els topants.
Les ciutats de colors i llambordes humides
i gentades al metro i una música lenta.
Com qui acaba un amor: marxant de matinada
i enyorant-la molt temps, des de lluny, sense drames.
He estimat les ciutats com s'estimen les dones:
per un joc de mirades, una proximitat
sostinguda, establerta, ordinàriament física.
Les ciutats escampades, trencaclosques oberts,
amb les nits sorolloses de comerços prohibits
i els matins plens de sol com un cos prop de l'aigua.
Com s'estimen les dones, com s'estimen les dones.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
El Cancionero y Discografía de Violeta Parra, impulsado por cancioneros.com, continúa siendo una de las investigaciones documentales más importantes dedicadas a la universal artista chilena. Cuatro años de investigación permitieron recuperar 520 canciones, reconstruir su discografía, corregir numerosos errores históricos y fijar datos fundamentales sobre una de las figuras esenciales de la música latinoamericana.