La gran remor del mar
hi ressonava el mar.
Per l'ull de les escales
queien cançons a raig.
Amb quatre salts pujàvem
dalt de tots els terrats,
penjàvem banderoles
pels màstils desiguals
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Amb set sabres de fusta
lluitàvem contra el drac.
Xisclaven les donzelles
en veure redolar
les set ferotges testes
dins un bassal de sang.
Fugíem amb les noies
llevant, llevant enllà,
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Ho diuen les llegendes:
peixos de tors barrat
feien dòcil escorta
a intrèpids navegants.
S'esbadiaven trenes
a guisa d'estendard,
fargaires i poetes
acoblaven llurs cants
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Cap mot no se'ns perdia
per tràgics viaranys,
ni llanguia en exili
ni estava empresonat.
Plovia sobre tota
l'extensió dels camps
i els arbres treien fulles
de cap a cap de l'any.
Llegíem a les fosques
versots de bon comptar,
cada versot, un himne,
cada himne, un foc més alt;
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Amb fang a les sabates
grimpàvem als cimals,
ungles i dents fendien
un vent de soledats.
Cridàvem les consignes
i no hi havia vall
que no n'expandís l'eco:
tot el país, un clam.
Per obradors i cales,
per places i penyals,
per cambres i margeres,
per claustres i espadats
la gran remor profunda
esdevenia cant
i a totes les orelles
hi ressonava el mar.
Això i tot d'altres coses
passava al fons dels anys,
passava i passa encara,
passava i passarà.
Hereus d'un alt llinatge
cent voltes esbrancat,
florim quan menys ho esperen,
cantem quan menys els plau.
Del fang en fem muralles,
còdols dels mots, i al cap
de tantes maltempsades,
de tants i tants estralls,
dins totes les orelles
que saben escoltar
hi ressona ben viva
la gran remor del mar.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.