Parlo d'un temps
de xiscles negres i roents.
L'ordre, deien.
La creu va tornar a l'escola,
i Jesús fou clavat
altre cop entre els lladres.
Amb el braç enlairat
cap un cel de llambordes
Hissàvem banderes de por,
despulles de naufragi.
Parlo d'un temps
de llum d'escorxador
sense ressò,
ni ombra d'esperança.
Parlo d'uns ulls
glaçats d'esgarrifança,
fent el camí
de l'escola amb la por
de no esbrinar
la formula del vent,
l'àrea del cel
o el gust de la tristesa.
Parlo del temps
de la meva infantesa...
I de la infantesa
de molta més gent.
Hem vist com s'omplien
presons i taüts,
hem vist cossos
nafrats per sagetes
llaurar asprament
sota el jou del tirà.
I bisbes de greix
amb la creu a una mà
i a l'altre l'acer,
beneint la tragèdia.
Hem vist la mort
caminar sota pal·li
per la gràcia de Déu.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.