La xineta de la Facultat
al bell mig de la Rambla de Prat.
Sense pare, i amb la mare viuda
i un afany dintre meu desbordat.
Vaig anar en un col·legi de monges.
Era llesta i discreta també,
i amb l'esforç de la mare fent feines,
vaig poder acabar el batxiller.
Somiàvem plegades, als vespres,
tot mirant les revistes del cor,
aquell noi que vindria a buscar-me
enfilat dalt del seu cavall d'or.
Era metge, enginyer o bé notari.
M'estimava i em feia feliç:
un nen ros que a tots dos retirava
completava aquell quadre d'encís.
Mai les coses no són com les pinten,
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?
Vaig posar-me amb delit a fer Lletres,
vaig fer amigues i amics ben aviat.
Per l'abril era ja delegada
del meu curs per fundar el sindicat.
Vaig conèixer un xicot, activista
d'Econòmiques, als Caputxins.
Al sis-cents, em parlava de Mao
mentre jo repartia pasquins.
Així, doncs, em vaig fer maoista.
I una tarda, amb el llibre vermell
mig obert sobre el llit, en un àtic,
vam prometre'ns la vida jo i ell.
Era ros i era ric i tenia
els ulls tristos d'autocompassiu
i una febre que a mi em corprenia:
vaig passar-me al seu llit tot l'estiu.
Mai les coses no són com te diuen
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?
Ja no cal que us expliqui més coses,
tothom sap com acaba aquest cas:
vaig tornar-me 'n a la porteria
de tres mesos i mig d'embaràs.
El meu Príncep fugí cap a França
(m'envià una postal per Nadal).
I després se l'empassa el silenci.
Tinc un nen . Ros, però subnormal.
Aquell nen fou infern, fou calvari.
Jo, de nits, no podia dormir.
Vaig matar-lo un captard que plovia,
tot besant el seu ros cabell fi.
El seu pare es va fer socialista
i ara viu a Madrid, diputat.
I jo visc, és un dir, sola i trista,
a una cel·la de la Trinitat.
Mai les coses no són com les penses
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?
(Pàgina viscuda. Cuplet)
Cançó escrita per Guillermina Motta que mai no va ser musicada.
Ayer falleció en el Hospital Josep Trueta de Girona el gestor cultural y poeta italiano Sergio Secondiano Sacchi (Milán, 1948), una de las mentes más brillantes y creativas vinculadas al histórico Club Tenco, institución fundamental en la defensa y promoción de la canción de autor.
El cantautor catalán Joan Manuel Serrat recibirá la máxima distinción académica de la UNCUYO en marzo, en una visita de tres días que incluirá un concierto homenaje con la Orquesta Sinfónica y un encuentro abierto con el público. La resolución destaca su compromiso con la libertad, la diversidad cultural y los derechos humanos.
La cantautora siciliana Carmen Consoli cantó ayer 22 de febrero en Paral·lel 62 de Barcelona dentro del Festival BarnaSants, en un concierto de doble estreno: la presentación en Barcelona de su nuevo disco Amuri Luci (Amor Luz) y su memorable encuentro en el escenario con la Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC).
Ya está disponible al completo Directo en Casa Astor (Ventilador Music, 2026), el nuevo EP en directo de Raquel Lúa. Se trata de un trabajo breve e íntimo, integrado por tres versiones grabadas en vivo a finales de 2025 en la Casa Astor de Barcelona, donde la artista ofreció una interpretación cercana y especialmente emotiva de tres de sus canciones más emblemáticas: Hache, Reguero de Luz y La Saeta.
El cantautor valenciano Raimon presenta Aquest jo que jo soc (Este yo que yo soy), una extensa biografía escrita por Miquel Alberola que recorre su trayectoria vital y artística desde la infancia en Xàtiva hasta su despedida de los escenarios en 2017. El volumen propone una mirada amplia y matizada sobre una figura esencial de la canción de autor europea.