La xineta de la Facultat
al bell mig de la Rambla de Prat.
Sense pare, i amb la mare viuda
i un afany dintre meu desbordat.
Vaig anar en un col·legi de monges.
Era llesta i discreta també,
i amb l'esforç de la mare fent feines,
vaig poder acabar el batxiller.
Somiàvem plegades, als vespres,
tot mirant les revistes del cor,
aquell noi que vindria a buscar-me
enfilat dalt del seu cavall d'or.
Era metge, enginyer o bé notari.
M'estimava i em feia feliç:
un nen ros que a tots dos retirava
completava aquell quadre d'encís.
Mai les coses no són com les pinten,
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?
Vaig posar-me amb delit a fer Lletres,
vaig fer amigues i amics ben aviat.
Per l'abril era ja delegada
del meu curs per fundar el sindicat.
Vaig conèixer un xicot, activista
d'Econòmiques, als Caputxins.
Al sis-cents, em parlava de Mao
mentre jo repartia pasquins.
Així, doncs, em vaig fer maoista.
I una tarda, amb el llibre vermell
mig obert sobre el llit, en un àtic,
vam prometre'ns la vida jo i ell.
Era ros i era ric i tenia
els ulls tristos d'autocompassiu
i una febre que a mi em corprenia:
vaig passar-me al seu llit tot l'estiu.
Mai les coses no són com te diuen
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?
Ja no cal que us expliqui més coses,
tothom sap com acaba aquest cas:
vaig tornar-me 'n a la porteria
de tres mesos i mig d'embaràs.
El meu Príncep fugí cap a França
(m'envià una postal per Nadal).
I després se l'empassa el silenci.
Tinc un nen . Ros, però subnormal.
Aquell nen fou infern, fou calvari.
Jo, de nits, no podia dormir.
Vaig matar-lo un captard que plovia,
tot besant el seu ros cabell fi.
El seu pare es va fer socialista
i ara viu a Madrid, diputat.
I jo visc, és un dir, sola i trista,
a una cel·la de la Trinitat.
Mai les coses no són com les penses
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?
(Pàgina viscuda. Cuplet)
Cançó escrita per Guillermina Motta que mai no va ser musicada.
La cantautora mexicana Natalia Lafourcade actuó en solitario ayer domingo en el Liceu de Barcelona en el marco del Suite Festival, en un concierto cargado de emoción radical, depuración estilística, mestizaje sonoro, dramaturgia íntima y canción de autor en estado puro. Sílvia Pérez Cruz fue su invitada en sensible abrazo musical.
El 22 de julio, más de una docena de artistas se reunirán en Barcelona para rendir tributo a Dioptria, la obra más emblemática de Pau Riba y una de las más referenciales para la Nova Canço. Con la implicación de sus hijos; De Mortimers, la banda que lo acompaño los últimos 20; y nombres como Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Pascal Comelade, Oriol Tramvia o Rita Payés; el concierto se plantea como una celebración única de su legado.
La cantante brasileña Vanessa de María regresa a la escena musical tras una pausa de 15 años con el proyecto Maestros, un disco dividido en dos volúmenes en el que rinde homenaje a las voces que marcaron su infancia y formación. El álbum cuenta con colaboraciones de artistas fundamentales de la canción latinoamericana como Silvio Rodríguez, Víctor Heredia, León Gieco, Teresa Parodi o Quilapayún.
El trovador cubano Silvio Rodríguez dará inicio a su próxima gira latinoamericana con una presentación pública y gratuita en la escalinata de la Universidad de La Habana, el 19 de septiembre a las 19:00. El histórico enclave volverá a convertirse en escenario de la Nueva Trova, en un evento que marcará el punto de partida de una serie de conciertos por cinco países de América del Sur.
El grupo chileno Estravagarios, heredero directo del legado musical de Quilapayún, lanza en formato físico (Digipack) el álbum Aquí estamos, esta vez bajo el título Estravagarios; Nous voici, 60 ans de ré-évolutions, una edición francesa que conmemora seis décadas de historia artística ininterrumpida.