Amic Marquès, encara no fa gaire
vaig fer de vós una cançó molt bona
i ara en faré una altra amb el mateix aire
perquè el seny m'ho permet i a més m'ho abona;
a Sentfores va veure l'enemic
que us vaig fer passar vergonya i fatic,
quedà clar al treure vostre elm a la plaça
que teniu tinya pe omplir una bassa.
Ben just no us foto de la sella enlaire,
i tant vaig bregar amb la llança gascona
que en ajupir-vos, per algun escaire,
us veié el piu Guillem de Savassona:
sé que els canonges i senyors de Vic
pels calçotets us tenen per pobric.
Amic Marquès, si no és demanar massa,
que tingueu gota i millor si no us passa.
Mentiu dien que al torneig vau atènyer
el coratge d'en Rotllà a Saragossa:
si empunyéssiu llança i no un tros de llenya
a hores d'ara jo seria a la fossa,
perquè em vau donar un cop tan fort al front
que se'n rigué Guillem de Claramont:
vostres amics cridaren "Mataplana"
oblidant que una mà teniu malsana.
Si haguéssiu sabut com un home empènyer,
hauríeu mort el qui banyes endossa,
el cortès amant que els marits emprenya
i no tem crit, lladruc ni udol de gossa,
feix ni guerra, ni barrera, ni pont
i està content com granoteta en font,
la qual sense aigua no pot viure sana
com jo sense amor un cop per setmana.
Marquès, duc gravat amb foc a la llança
que home sense fe del mal no es defensa,
i n'hauríeu de tenir gran recança,
perquè en vós la traïció és immensa;
ni tan sols Mon Sogre que porta el pes
de tots els enganys del Barcelonès,
a vós, no us arriba ni a la sola:
devíeu anar a la mateixa escola.
Ramon de Pau, recita la romança
a En Nas-de-corn, i no tinguis temença,
que ningú no és més poruc d'aquí a França
ni d'home més covard tinc coneixença;
fa cinc anys que no ha etzibat un cop tes,
i ningú l'escut d'or no li ha malmès,
en cap torneig no ribota nin dola,
ans diu que és foll qui el ferro en lluita esmola.
Composta per al CD "Guillem de Berguedà" de Francesc Ribera "Titot" (2003) DISCMEDI
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.