Cançó de bressol (la flor del malson)

Ens conviden a beure del cel,
comença el somni, els ulls tancats.
L’últim espasme et recorda el teu llit,
la brisa mansa et porta dins la nit.

Corbs i petxines, pardals i mussols;
peixos sense espines, tabals i cargols.
Llum blanca i seca com un núvol trist;
somriures càlids són parets que es desfan.

Mira aquest nen!
Ve a buscar el teu alè, no ho vull pas!
Mira aquest ram!
Et torna el tou dels teus dits.

Mira la por!
Ve a tallar els teus pits, et fa mal!
Mira la sang!
Brolla de tu o de mi.

Maten la mare, mutilen els teus.
Caus pel barranc però no pots cridar!
Et persegueixen però no et pots moure;
la por se’t menja, ni miratge d’oasi.

Prou de malson!
Ja n’estic fart de patir, vull dormir!
Sí, vull dormir!
Sentir la pau prop de mi.

La son torna a besar els meus ulls.
No vull fugir, només descansar.
Demà el sol cremarà els nostres ulls.
Somnis dolços esperen dins el coixí.