Volant
mig cel de sol, mig cel de lluna.
Neix la nit i el dia al mateix temps,
mig món de sol, mig món de lluna.
I si la pell la tinc al sol
l’ànima la tinc a la lluna.
I si estenc les ales al sol
planejaré i m’enlairaré fins a la lluna.
Volant… Volant…
I des del cel veig el mercat a la ciutat,
sento molt fluix tot l’enrenou, tot queda lluny.
I des del cel veig el bosc i el riu i em deixo caure,
he vist la lluna allà al fons, he vist la lluna de cap per avall.
He vist la lluna a les muntanyes i als boscos a ple dia,
no em calia pas volar per trobar-la i abraçar-la.
Em deixo caure al paradís, en aquest món,
no cal volar per ser lluna, no cal ni somiar.
Volant… Volant…
Sovint la lluna és tant a prop que cal volar per trobar-la,
tenim el paradís tant endins que cal sortir per entrar-hi.
Tancats els ulls, tancat el cor, no veiem ni endins ni en fora,
no coneixem el món d’allà fora ni el que tenim dins.
Tancats en nosaltres mateixos gairebé no ens coneixem,
tenim els sentits rovellats, l’òxid del temps passa factura.
No hi ha escoles per als psiconautes i és una festa que sigui així.
Anem de viatge, tot volant, sortim de mare i que el vent ens porti!
Volant… Volant…
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
Para vivir: El implacable tiempo de Pablo Milanés, dirigido por su hijo Fabián Pizani y presentado en el festival In-Edit de Barcelona, combina el recorrido biográfico con el retrato íntimo de los últimos días del trovador cubano. Una mirada marcada por el amor de un hijo hacia su padre y por la serenidad con la que el músico afronta la cercanía de la muerte.
El documental Nicaragua necesita una canción de Miquel Carrillo, proyectado el pasado 5 de noviembre en el marco de la 24.ª edición del festival In-Edit de Barcelona, se acerca al trovador nicaragüense Luis Enrique Mejía Godoy desde su segundo exilio en Costa Rica y conecta su experiencia con la de jóvenes compatriotas refugiados en Barcelona. La música acompaña un relato sobre la memoria de una revolución, la represión y la necesidad de seguir cantando cuando se pretende imponer el silencio.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.