El meu nom
(?)
i un timbal on bat el cor
i aquest cos per que li clavi
un desig pesant i dolç.
Amb paraules massa nues
que la veu vol enfilar,
presonera de llums crues
i feliç si puc cantar.
I amb un gest i un nom i un rostre
i l'amor com un foc viu
per cremar-hi l'amor vostre,
aquí em teniu.
Tot passant la corda fluixa
amb un tros de gel al pit
i un morat fosc a la cuixa
del pessic d'un malparit.
Amb les penques d'un borratxo
i els ulls negres de rímel,
sense trampa ni mostatxo
i si cal sense cap vel.
Sense trucs, ni martingales
i ensenyant el voraviu,
on abans duia les ales,
aquí em teniu.
Amb veritats fetes a trossos,
és així com m'he fet gran;
amb l'angoixa dintre els ossos
i l'esperança a la sang.
Amb el rosa de l'albada
i la pell d'un xic de sol,
amb la mel d'una besada
i una gota d'alcohol.
Creient que tothom m'estima,
de mentides també es viu,
el meu nom és Guillermina,
aquí em teniu.
Martirio llevó el pasado domingo 12 de abril al Auditori de Barcelona, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants, su espectáculo Al sur del tango, una propuesta que enlaza las raíces compartidas entre Argentina y España desde una interpretación que es tanto voz como gesto y emoción.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.