Com-moure l'esfera(els de sempre)
Al mar aboquem.
Els rius, la terra que xafem.
Agraeixen la treva.
Deixem la pressa,
comprar i llançar sense fre.
Ella de tant en tant
retorna una minsa part
de tot el que li fem.
Però el planeta sencer
tremola de pensar quan tornem.
Un nou guanyador
de la cursa de l'or.
El mateix espectacle,
intercanvi de patrons,
en paradisos fiscals
són els grans acaparadors.
I els de sempre:
barallar-nos per les molles,
adaptar-nos sense límit,
flexibles fins a asclar-nos en miquetes.
Reversibles, a patir cada matí,
a sobreviure si de cas,
i entre nosaltres a competir.
Els de sempre...
Només creix constantment
el que rebentarà després.
Ella de tant en tant
retorna una minsa part
de tot el que li fem.
Qui treballa el camp.
Enfortim la pagesia.
De la vora el menjar.
La xarxa s'estén,
canviem el paradigma.
Fem un pensament,
invertim-ho a vibrar el cos,
alimentar la ment, joia pel cor,
de la terra, el batec.
Els de sempre...
Els de sempre...
Els de sempre...
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.