Mans de cel
amb el cotxe de camí: com serà el dia de hui?
El que tinc per davant, afrontar-ho amb energia,
però em va afectant, a tot no puc arribar.
No sé si aguantaré,
convisc amb el risc que porte a casa.
No sé si aguantaré,
no vull preocupar la parella i el meu fill.
A la vesprada, em parlen, no puc respondre,
em falten les forces.
Necessite eixir, reposar, també la ment.
No puc, ja no puc més.
La roba hores després no ens protegeix gens,
encara transpira menys. Anar al lavabo no podem.
Amb el segon torn anem a menjar mentre els companys
es queden amb als pacients; una estoneta de descans.
Ulleres i mascaretes
ben marcades, la cara necessita aire.
Ulleres i mascaretes.
Sempre hi ha pressió, però això ho supera tot.
Jornades eternes, material reciclat,
la desprotecció és total.
No he viscut mai res semblant
ni en trenta anys treballant.
Els pacients estan sols, aïllats, atemorits.
Si desperts patim per ells, sedats, patim pels seus.
Explicar-ho pel telèfon si es complica és molt dur.
Si mor sense comiat patim pels dos costats.
Si marxen pel seu peu
és meravellós. Entre ells i nosaltres, molt d'afecte.
Si marxen pel seu peu
cau la llagrimeta i pense: aquesta és la meua vocació.
Vivim molta tristor, mòbils que en sonar
et poden trencar el cor;
em diuen que aquesta nit passa a estar intubat
el nostre estimat Ramon.
Set de la nit, dotze hores ja, el 'busca' que torna a sonar,
les plantes de dalt s'encenen, s'ompli l'hospital.
Muntanya russa d'emocions: eufòrica, hiperactiva,
cansament i baixó; tinc alguns dubtes i amb raó.
Moments de soledat em porten al desconsol,
ansietat, moltes ganes de plorar.
M'espanta el dia després,
em preocupa quan tot haja passat;
laboralment i emocionalment, on estarem?
Una guàrdia complicada,
ha mort una pacient i altre s'ofegava tota la nit.
En arribar a casa voldria besar el meu fill,
però sempre hi ha aquesta por,
"m'hauré infectat hui?".
No sé si aguantaré.
Sabates a l'entrada, la roba a rentar i cap a la dutxa vaig.
La gent és amable.
Vull agrair als de casa que entenen el que visc,
que em donen tot el suport.
La gent és amable,
aplaudiments que reconforten, sentim l'escalfor.
No sé si aguantaré.
Són recursos el que cal, treballar en condicions.
Falten llits, gent, aparells.
Tisorada i tisorada.
Falten llits, gent, materials.
No queda ni un pedaç.
Les aplaudim a les huit.
Les seues mans ens salven del foc.
Elles posen el cos, el cap i també el cor.
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Los cuatro referentes de la música chilena compartirán escenario el próximo 25 de abril en el Parque Estadio Nacional en la primera edición del festival Canción Nacional. El encuentro reunirá a figuras clave de la Nueva Canción Chilena y el Canto Nuevo en una cita concebida como acto de memoria colectiva y celebración.
El cantautor valenciano Feliu Ventura presentó el 12 de marzo en la sala Paral·lel 62 de Barcelona su nuevo disco Tot el que hem guanyat perdent (Todo lo que hemos ganado perdiendo), en un concierto dentro del Festival BarnaSants marcado por una sonoridad más rockera y electrónica de lo habitual. Acompañado por una formación en formato power trío con teclado y una escenografía minimalista, Ventura defendió las siete canciones del nuevo trabajo junto a piezas emblemáticas de su repertorio.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
La cantautora catalana Judit Neddermann presenta Llibert, un tema dedicado a su abuelo fallecido hace dos años, en el que reflexiona sobre la vida y la muerte como un ciclo continuo. La canción, publicada en la misma fecha de su muerte, se acompaña de un videoclip rodado en espacios significativos para su memoria familiar.