Mans de cel


Són les sis del matí, a veure què ens trobem a urgències
amb el cotxe de camí: com serà el dia de hui?

El que tinc per davant, afrontar-ho amb energia,
però em va afectant, a tot no puc arribar.

No sé si aguantaré,
convisc amb el risc que porte a casa.
No sé si aguantaré,
no vull preocupar la parella i el meu fill.

A la vesprada, em parlen, no puc respondre,
em falten les forces.
Necessite eixir, reposar, també la ment.
No puc, ja no puc més.

La roba hores després no ens protegeix gens,
encara transpira menys. Anar al lavabo no podem.

Amb el segon torn anem a menjar mentre els companys
es queden amb als pacients; una estoneta de descans.

Ulleres i mascaretes
ben marcades, la cara necessita aire.
Ulleres i mascaretes.
Sempre hi ha pressió, però això ho supera tot.

Jornades eternes, material reciclat,
la desprotecció és total.
No he viscut mai res semblant
ni en trenta anys treballant.

Els pacients estan sols, aïllats, atemorits.
Si desperts patim per ells, sedats, patim pels seus.

Explicar-ho pel telèfon si es complica és molt dur.
Si mor sense comiat patim pels dos costats.

Si marxen pel seu peu
és meravellós. Entre ells i nosaltres, molt d'afecte.
Si marxen pel seu peu
cau la llagrimeta i pense: aquesta és la meua vocació.

Vivim molta tristor, mòbils que en sonar
et poden trencar el cor;
em diuen que aquesta nit passa a estar intubat
el nostre estimat Ramon.

Set de la nit, dotze hores ja, el 'busca' que torna a sonar,
les plantes de dalt s'encenen, s'ompli l'hospital.

Muntanya russa d'emocions: eufòrica, hiperactiva,
cansament i baixó; tinc alguns dubtes i amb raó.

Moments de soledat em porten al desconsol,
ansietat, moltes ganes de plorar.
M'espanta el dia després,
em preocupa quan tot haja passat;
laboralment i emocionalment, on estarem?

Una guàrdia complicada,
ha mort una pacient i altre s'ofegava tota la nit.
En arribar a casa voldria besar el meu fill,
però sempre hi ha aquesta por,
"m'hauré infectat hui?".

No sé si aguantaré.
Sabates a l'entrada, la roba a rentar i cap a la dutxa vaig.
La gent és amable.
Vull agrair als de casa que entenen el que visc,
que em donen tot el suport.

La gent és amable,
aplaudiments que reconforten, sentim l'escalfor.
No sé si aguantaré.
Són recursos el que cal, treballar en condicions.

Falten llits, gent, aparells.
Tisorada i tisorada.
Falten llits, gent, materials.
No queda ni un pedaç.

Les aplaudim a les huit.
Les seues mans ens salven del foc.
Elles posen el cos, el cap i també el cor.
Idiomas

Esta canción aparece en la discografía de
LO + LEÍDO
1.
Un abrazo de esperanza: Silvio Rodríguez
[01/10/2026] por Alberto Montoya Alonso

En este mundo actual dominado por una élite de tiburones ávidos de sangre y dinero, forjadores de un mundo autoritario, genocida, explotador y censor, Silvio nos trae desde su bloqueada isla, nuevas y viejas canciones como si hubieran sido escritas anteayer para darnos un abrazo de esperanza, esperanza, esperanza blanca, roja o negra pero con amor.

2.
«Los Siete Estados»: La historia de la obra inconclusa de Víctor Jara, Patricio Bunster y Celso Garrido-Lecca
[02/10/2026] por Víctor Tapia

Durante el periodo de la Unidad Popular en Chile, la efervescencia creativa dio lugar a proyectos artísticos ambiciosos. Entre ellos destaca Los Siete Estados, un ballet concebido por el coreógrafo y director del Ballet Nacional Chileno, Patricio Bunster, que reunió en un mismo espacio de experimentación al cantautor Víctor Jara, al compositor peruano Celso Garrido-Lecca, al Ballet Nacional, a la Orquesta Sinfónica de Chile y a una nómina imprescindible de la Nueva Canción Chilena y movimientos afines: Inti-Illimani, Isabel Parra, Los Blops, Patricio Castillo y el grupo cubano Manguaré.

3.
Fallece Piero a los 81 años en Buenos Aires
[07/10/2026]

El cantautor italo-argentino Piero falleció el miércoles 7 de octubre en Buenos Aires a los 81 años, después de más de seis décadas de trayectoria. Autor e intérprete de canciones como Mi viejo, Para el pueblo lo que es del pueblo, Que se vayan ellos y Pedro Nadie, desarrolló una obra en la que convivieron la canción popular, el compromiso social y un repertorio centrado también en la paz y la solidaridad.

4.
Frank Delgado publica «Archivos Descalcificados», un álbum de diez canciones recuperadas de distintas etapas
[07/10/2026]

Frank Delgado publica Archivos Descalcificados, un disco grabado en 2018 que reúne diez canciones que habían quedado fuera de trabajos anteriores. El álbum cuenta con arreglos y guitarras de Yibrán Rivero y funciona, según explica el propio cantautor cubano, como una recopilación lógica de composiciones pertenecientes a momentos muy distintos de su trayectoria, algunas escritas hace más de cuarenta años y otras hace más de veinte.

5.
«Alguien en el mundo»: Maxi Vernazza retrata una década de Charly García
[05/10/2026]

El fotógrafo Maxi Vernazza publica Alguien en el mundo, un libro que reúne imágenes de Charly García tomadas entre 1998 y 2008, durante una de las etapas más intensas de su trayectoria: los años atravesados por el concepto Say No More. El volumen nace de casi dos mil fotografías, analógicas y digitales, y recorre escenarios, viajes, estudios, hoteles y momentos cotidianos del músico argentino.