Les que gestem vida

El fill que duc a dintre meu és tan meu com teu, és tan meu com teu.
produirà per tu demà i també pagarà com bon ciutadà.
Per què m’ignores doncs, senyor? Que no entro dins el rang de bona fabricant?
Reclamo tots els teus favors, reduccions fiscals, pagues mensuals.

Diga’m si hi ha res que valgui més, i ara no em parlis de calers!!
que tot no ho paguen, veus
el nostre cos atrinxerat
per barrar el pas al mercat i a tots els seus comerciants.

Parirem totes dempeus, ballant pel mig dels carrers, gaudint i sense dolor,
i rius de llet inundaran de punta a punta la ciutat, de Tibidabo fins al mar.
Fa tants anys que ens han robat a poc a poc la dignitat,
així que: avall el patriarcat!

Cremem, cremen, cremen, cremen, cremen
les entranyes de les que gestem vida, parim vida.
Volem, volem, volem, volem, volem
que se’ns tracti com mereix qui gesta vida, pareix vida.