El fum de les torxes

Nanananana, nananana.

A la retina, ben present,
aquell 2 de març, la màquina era l’enemic
que imposava la patronal.
A la retina, ben present,
quan aprenguérem la paraula Solidaritat.
A defensar llocs de treball.

A la retina, ben present,
juliol del 73,
Alcoi i el segle XIX, novament.

Vaga general, milers d’obrers
entre el fum de les torxes, reclamen pels carrers
millores laborals i les huit hores.

Són dispersats a trets.
Quinze morts finalment, inclús "el Pelletes".
Centenars a la presó anys i panys.
Vora la vintena, entre reixes,
tampoc ho van contar.
Tampoc ho van contar.

Nanananana, nananana.

Revolta Ludista, revolució del petroli.
Brutal repressió.
Dels rebels mites de terror
per a espantar ocells de llibertat.
Tallar ales al proletariat.
La més gran persecució.

Les conquestes hi són.
Consciència de classe.
Són seus els fonaments
Les conquestes hi són.

Nanananana. Nananana.

Ara són els robots,
menys i pitjor treball.
Capitalisme desfermat,
fira de les vanitats,
que no ens esborre el passat,
que no ens faça oblidar
el present de jornades extenuants
i salaris de fam.

El passat, llavor del present.
Com més en siguem, més força tindrem
i esclatarem.