El fum de les torxes
A la retina, ben present,
aquell 2 de març, la màquina era l’enemic
que imposava la patronal.
A la retina, ben present,
quan aprenguérem la paraula Solidaritat.
A defensar llocs de treball.
A la retina, ben present,
juliol del 73,
Alcoi i el segle XIX, novament.
Vaga general, milers d’obrers
entre el fum de les torxes, reclamen pels carrers
millores laborals i les huit hores.
Són dispersats a trets.
Quinze morts finalment, inclús "el Pelletes".
Centenars a la presó anys i panys.
Vora la vintena, entre reixes,
tampoc ho van contar.
Tampoc ho van contar.
Nanananana, nananana.
Revolta Ludista, revolució del petroli.
Brutal repressió.
Dels rebels mites de terror
per a espantar ocells de llibertat.
Tallar ales al proletariat.
La més gran persecució.
Les conquestes hi són.
Consciència de classe.
Són seus els fonaments
Les conquestes hi són.
Nanananana. Nananana.
Ara són els robots,
menys i pitjor treball.
Capitalisme desfermat,
fira de les vanitats,
que no ens esborre el passat,
que no ens faça oblidar
el present de jornades extenuants
i salaris de fam.
El passat, llavor del present.
Com més en siguem, més força tindrem
i esclatarem.
El trovador cubano Silvio Rodríguez abrió el 1 de septiembre en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona su nueva gira por el Estado español con un concierto de 22 canciones que fue creciendo paulatinamente hasta desembocar en una sucesión final de clásicos. A punto de cumplir 80 años, Rodríguez mostró una voz sólida, mantuvo la habitual sobriedad de sus conciertos, dejando que fueran las canciones y la poesía las que expresaran aquello que apenas necesitó explicar con palabras.
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.