Si poguera
i assolir les crestes més altes de la muntanya,
com crisàlide embolicar-me en capoll de seda,
i fer muda per despullar-me de pell humana.
Canviaria el nas per musell i la mà per salpa,
i la boca per gargamella d'ullals farcida,
per poder custodiar a força de queixalada
les ossades i altres despulles de carn podrida.
Si jo poguera me'l deixaria
perquè este món jo mare no l'entenia...
Si poguera jo perdre l'hàbit de la paraula,
conversar amb el crisantem i la clavellina,
entonar amb veu d'estornell melodia estranya,
i emetre un rugit ferotge de bèstia esquiva.
Com un cérvol ferit de mort per un raig de lluna
bramaria embogit d'amor en nit estelada,
vessaria per boca meua violenta escuma,
i beuria l'aigua dels tolls i de la rosada.
Si poguera estendre les ales de garsa blanca,
i deixar-me caure de tos des de dalt d'un cingle,
i de sobte tornar-me peix de lluenta escata,
nadaria corrent amunt per trobar el vincle.
Quan arribe la mà que invoca a les criatures
i ens reclame per retornar la prestada vida
gaudiré del darrer instant mentres este dure
rebolcant-me com un senglar en la tèbia argila.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.