El penjoll sencer
Des de ben xicot, volia el penjoll.
Des de ben xicot,
remor d’animals desbocats,
tement l’assalt de Jaume el tirà.
La pudor de guerra sempre voltant:
Gallinera, Ebo i la Jovada,
Perputxent i Rugat,
Planes i Laguar,
Benicadell, Guadalest i Al-Qal’à.
Sols la traïció els arrancà del seu país,
de La Muntanya, la gran aliada.
Ni espases, ni llances, en la duresa
el valor, les emboscades
i estimar la terra agrest,
resseguir-la amb les cames.
Cames que ara han de xafar
la polsegosa senda dels desterrats.
Dins els murs del palau de Granada,
passejant pels jardins de l’Alhambra,
s’apagaven els ulls d’al-Azraq, el visir.
Amb l’enyorança i tots els seu fills,
no podia ni tot l’encís.
Díhuit anys després, al pit l’arc,
el turbant blau, fletxes botant a l’aljava.
Ara la polseguera l’alçava
la tropa que en tornar lluïa estendards.
El rei morirà al seu llit.
No desitge sos victòries.
Jo, en el camp de batalla,
els genolls en terra dels meus estimats.
Volia el penjoll de figues sencer:
el martiri i una victòria.
Abans de morir, Muhammad sense temor,
olorà intensament un timó.
Exiliat per defendre sa terra
de qui la volia dominar.
Desfeu el llarg camí per a tornar
al ventre a poder descansar.
Un vol la tirania,
l’altre amb un gest ens conquista.
Ningú no escapa al destí:
rei i peó, junts a la mateixa fi.
“Soterreu-me ací, a Gallinera, on jo pertany!”
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.