El penjoll sencer
Des de ben xicot, volia el penjoll.
Des de ben xicot,
remor d’animals desbocats,
tement l’assalt de Jaume el tirà.
La pudor de guerra sempre voltant:
Gallinera, Ebo i la Jovada,
Perputxent i Rugat,
Planes i Laguar,
Benicadell, Guadalest i Al-Qal’à.
Sols la traïció els arrancà del seu país,
de La Muntanya, la gran aliada.
Ni espases, ni llances, en la duresa
el valor, les emboscades
i estimar la terra agrest,
resseguir-la amb les cames.
Cames que ara han de xafar
la polsegosa senda dels desterrats.
Dins els murs del palau de Granada,
passejant pels jardins de l’Alhambra,
s’apagaven els ulls d’al-Azraq, el visir.
Amb l’enyorança i tots els seu fills,
no podia ni tot l’encís.
Díhuit anys després, al pit l’arc,
el turbant blau, fletxes botant a l’aljava.
Ara la polseguera l’alçava
la tropa que en tornar lluïa estendards.
El rei morirà al seu llit.
No desitge sos victòries.
Jo, en el camp de batalla,
els genolls en terra dels meus estimats.
Volia el penjoll de figues sencer:
el martiri i una victòria.
Abans de morir, Muhammad sense temor,
olorà intensament un timó.
Exiliat per defendre sa terra
de qui la volia dominar.
Desfeu el llarg camí per a tornar
al ventre a poder descansar.
Un vol la tirania,
l’altre amb un gest ens conquista.
Ningú no escapa al destí:
rei i peó, junts a la mateixa fi.
“Soterreu-me ací, a Gallinera, on jo pertany!”
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.