Arreu jo veig

33

Arreu veig les banderes dels ocells,
les teves mans sovint vestides d'ales,
quan el meu cor sent aquell gran secret
tot amarat pel gran dolor de l'aigua,
sense la veu alegre de rosada,
em deixes trist davant del meu nou dia,
i jo tinc por de la finestra blava,
tota de mar perquè sóc poca barca.

Tu m'has deixat només una pregària
per suportar el crim protagonista,
i haig de ser fort amb veu agosarada
arreplegant tot el vent de la casa
per fer volar la por d'una ventada,
amb tu al costat fent-me petons de pare.
Enyoro tant el nen perdut per sempre
que creia molt tenir la sort de cara.

Avui plorant entenc que protegies
el meu destí de cel a la mirada,
el sentiment d'exili enamorant-me
com si d'aquí no ho fos i ho fos alhora,
que no passés que creués la frontera
d'entrar de cop dins el mirall de casa,
fent-me valent amb el meu personatge,
amb el cor fort, amb una sang que mata.