Només han passat cinquanta anys
fogueres, la lluna minvant,
diumenges de cromos i Barça,
pentina't, abriga't Joan.
La mare planxant-me la bata,
la ràdio del pare sonant,
cinema, petons, diligències
i els tigres del "Circo Mundial".
Les trenes i els seus mitjons malves,
moria si la veia passar,
primer patiment (quan hi penso,
aquí dins el pit em fa mal).
Les festes de colzes indòmits,
sonava "Eloisse" al pick-up,
la Birkin segueix excitant-se:
"Je t'aime, moi non plus mon amant".
Camina la vida tranquil·la,
més tard vaig saber que a París
allò que al meu cap em bullia
algú ja ho havia previst.
No sé on ets Margalida,
ahir van matar a en Puig Antich,
la ràbia, l'esclat socialista,
el somnis no estaven prohibits.
Temples al cor que s'enfonsen
a mi no em podia passar,
llàgrimes, plors i mentides,
Urruti et segueixo estimant.
Orfe de vents favorables
no trobo els meus horitzons,
si algú va partir més del compte,
avui li demano perdó.
I a la foscor del naufragi
pel meu camí et vas creuar,
et vaig mostrar els meus diables,
més d'un l'has foragitat.
Les filles, la febre no baixa,
la ràdio del pare ha callat,
ahir van trucar de Girona:
algú vol que torni a cantar.
Comença de nou el viatge:
només han passat cinquanta anys.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.