Carta per a ningú
les meves mans no em responen,
però no t'espantis, que no
sabrà ningú si tremolen.
Sento en el cor haver de marxar de tu
i dels meus fills estimats,
que no mereixen pas
que avui son pare no sigui al seu costat,
que no mereixen pas
obrir la porta
a qui ve i se m'emporta
tant lluny de la llar.
Tant de temps ens l'ha oberta l'angoixa,
tant de temps la misèria ens ha acompanyat;
tant de temps he sortit al carrer d'amagat,
ple de por, de raó i ple de força.
No m'ha vist ningú
patint amb tu
per un tros de pa,
però per ells sóc "lastre"
que cal ensorrar
i oblidar-ne el rastre.
Porto les robes que un altre va portar
i em podriré a costat seu,
no cal posar una creu
sobre el qui ja la portava lligada als peus;
no cal posar una creu a la memòria
de qui no té història
que pugis resar.
Quan les dents de la mort em destrossin,
quan les cendres em prestin els seus colors
i algú ensenyi als teus fills
que el sol llueix per a tothom,
i tu, llum del seu món, te n'adonis,
parla'ls-en, llavors,
del pare mort
sense obrir les mans;
fes seves les causes
de la meva sang
i la sang del altres.
(1973)
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.