No té encara 14 anys
els cabells mal pentinats
i la roba apedaçada,
al hivern va sense abric
i amb espardenyes trencades.
Els ulls sempre massa oberts
com aquell que no comprèn,
bocabadat i sorprès
perquè del bo de la vida
ell no n’ha rebut mai res.
De lletres que mai no en sabrà
quasi no coneix la escola
ni els jocs de la seva edat,
ell ja és un home, li diuen,
la infància se li ha negat.
Fa d’aprenent de lampista
o d’aprenent de fuster,
ell aprèn qualsevol cosa
a canvi de quatre rals,
a casa no es pot fer nosa.
Amb sort farà de vailet
en un banc o en un hotel
o a qualsevol altre empresa
on farà tots els encàrrecs
per gent que té massa pressa.
Ningú no sap si es diu Josep
o Enric o Lluís o Juan,
ningú s’aprèn el seu nom,
el criden dient – vailet –
amb això ja n’hi ha prou.
Res no sap, res no comprèn,
ell va fent la seva feina,
passa un mes i un altre mes,
i així perd l’edat d’aprendre
paga un mal que mai no ha fet.
Ell no sap, ell no comprèn,
però segur que de vegades
es demana on és la gent,
aquella gent que sí sap
aquella gent que comprèn.
De lletres mai no en sabrà
quasi no coneix l’escola
ni els jocs de la seva edat
ell ja és un home li diuen,
la infància se li ha negat.
Ell no sap, ell no comprèn,
però segur que de vegades
es demana on és la gent,
aquella gent que sí sap
aquella gent que comprèn.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.