Dimarts i tretze
i sabates ben lluents
va sortir de casa seva
per anar a un enterrament.
En les noves cerimònies
tot és modern i bonic,
el patir ja no s'estila,
tothom s'hi divertia molt:
qui més qui menys anava trompa,
qui mes qui menys duia dol.
Una grossa caixa negra
era el tema principal;
la duien a pes de braços
i amb cara de funeral.
Arribats al cementiri
van esbotzar-la amb forts cops;
van obrir la caixa negra,
dins no hi havia cap mort.
De primer es feren enrere,
van quedar un xic aturats,
però la tomba ja era oberta:
havien d’omplir el forat.
Demanen un voluntari
per fer-lo servir d'anyell,
i tots sense preguntar-li
varen escollir-lo a ell.
No hi valgueren les protestes,
llàgrimes i entendriment;
l'enterraren amb el trajo
i les rebates lluents.
L'enterrament fou notable,
avui encera és copiat;
el que importa és la gatzara,
tant se val qui és l’enterrat.
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.