Romanç de l’estatut d’astrologia
plorava la princesa Catalina
el seu incert futur quan netejava
la pols del mil·lenari aixovar.
La clau i el duro volia tenir,
i candidat al tro que fos decent,
però no despertava cap sang blava
la passió a l’hereva present.
Res no semblava funcionar bé
al camp, tampoc al port, quan tot de cop
sorgí l’amor com gall de bon matí
cantant proposta i quiquiriquí.
De l’apatia i del tedi a un clam,
p(e)rò no al camp sinó a l'ampla cort.
Problema qualsevol s’arreglaria
amb un nou estatut d’astrologia.
D’entrada tots d’acord, nobles i reis,
cal definir els astres i la terra.
Qui es vol casar amb el calcer no s’erra
i es posa en bones mans d’un sabater.
A l’harmonia i a la il·lusió
molt aviat se’ls trenca el taló.
Sortir al nou retrat acaba sent
més important que el propi casament
Buscant reinstal·lar-se a la cort,
les germanastres de na Catalina
s’entenen d’amagat amb el promès
i en un descuit vessen vi d’una tina.
Capcot, el poble rep el text mullat,
i esquizofrènic clama com un boig
que són però no són antic regnat,
i en acabat, festeja el gran enllaç.
De regnes i des de comptats veïns
arriben ja tibats els convidats,
trobant tots els defectes al banquet,
però deixant els plats ben escurats.
A l’endemà de la ressaca plou,
jau la princesa tota sola al llit.
Tant de soroll per res i el matalàs
és fred, cap rastre hi ha del nou marit.
I obrint el gran balcó per respirar,
es troba amb el príncep ja finat.
El van deixar borratxo traspassar
amb les grans competències a mig dir
Es tanca Catalina al castell,
i amb ràbia, passant el forrellat,
pretén saber qui pot ser l’assassí,
plorant un altre cop el seu mal fat.
I li caldrà molts anys –el poble canta–
p(e)rò tornarà sofrint a lluitar.
I tornarà a vèncer el seu amor
si els astres no la tornen a casar.
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
El compositor e intérprete Borja Penalba presenta "La suite de Parlavà", su segundo trabajo bajo la marca "Giròvag", un álbum de once canciones nacido de un retiro reparador que presentará en vivo este domingo 27 de marzo en La Fàbrica, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants.
En una entrevista concedida al diario español El País, Silvio Rodríguez traza un retrato complejo de la Cuba actual, marcado por la tensión entre la amenaza externa, las dificultades internas y las contradicciones del propio sistema. El cantautor reflexiona sobre la posibilidad de una invasión estadounidense, critica tanto las injerencias como ciertas posturas dentro del exilio, reconoce los errores del modelo económico cubano y describe el deterioro de las condiciones de vida en la isla, todo ello desde una mirada que combina defensa, autocrítica y una firme posición política.
Hay discos que no necesitan levantar la voz. Azimut es uno de ellos. Joan Isaac presenta un trabajo hecho desde la contención, desde ese lugar donde la canción deja de ser ornamento para convertirse en algo casi necesario. Un disco minimalista, preciosista, trabajado con una delicadeza profundamente orgánica. Como todo en Isaac, un acto de fe.