Romanç de l’estatut d’astrologia
plorava la princesa Catalina
el seu incert futur quan netejava
la pols del mil·lenari aixovar.
La clau i el duro volia tenir,
i candidat al tro que fos decent,
però no despertava cap sang blava
la passió a l’hereva present.
Res no semblava funcionar bé
al camp, tampoc al port, quan tot de cop
sorgí l’amor com gall de bon matí
cantant proposta i quiquiriquí.
De l’apatia i del tedi a un clam,
p(e)rò no al camp sinó a l'ampla cort.
Problema qualsevol s’arreglaria
amb un nou estatut d’astrologia.
D’entrada tots d’acord, nobles i reis,
cal definir els astres i la terra.
Qui es vol casar amb el calcer no s’erra
i es posa en bones mans d’un sabater.
A l’harmonia i a la il·lusió
molt aviat se’ls trenca el taló.
Sortir al nou retrat acaba sent
més important que el propi casament
Buscant reinstal·lar-se a la cort,
les germanastres de na Catalina
s’entenen d’amagat amb el promès
i en un descuit vessen vi d’una tina.
Capcot, el poble rep el text mullat,
i esquizofrènic clama com un boig
que són però no són antic regnat,
i en acabat, festeja el gran enllaç.
De regnes i des de comptats veïns
arriben ja tibats els convidats,
trobant tots els defectes al banquet,
però deixant els plats ben escurats.
A l’endemà de la ressaca plou,
jau la princesa tota sola al llit.
Tant de soroll per res i el matalàs
és fred, cap rastre hi ha del nou marit.
I obrint el gran balcó per respirar,
es troba amb el príncep ja finat.
El van deixar borratxo traspassar
amb les grans competències a mig dir
Es tanca Catalina al castell,
i amb ràbia, passant el forrellat,
pretén saber qui pot ser l’assassí,
plorant un altre cop el seu mal fat.
I li caldrà molts anys –el poble canta–
p(e)rò tornarà sofrint a lluitar.
I tornarà a vèncer el seu amor
si els astres no la tornen a casar.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.