Petita serenata diürna

Visc en un país lliure,
perquè només l’imagino lliure
en aquesta terra i en aquest instant
i sóc feliç perquè sóc gegant.

Estimo una dona clara,
que vull i em vol, i res no em demana
o quasi res, que no és semblant
però és igual.

I si fos poca cosa
tinc els meus cants que sense cap pressa
faig i desfaig, habitant les hores
com correspon a la gent desperta.

Sóc feliç, sóc un home feliç
i prego que ara em perdonin, en aquest dia,
els morts per tanta felicitat.