Et dono una cançó
I com gasto paper tot recordant-te.
Com t’ho fas perquè parli en el silenci,
com de tu no se me’n van les ganes
tot i que amb tu ningú mai no m’hi vegi.
Com va passant el temps,
que tot d’una són anys,
sens que passis per mi, i t’hi quedis.
Et dono una cançó si obro una porta
i de les ombres en surts tu.
Et dono una cançó de matinada
quan més vull la teva llum.
Et dono una cançó quan apareixes,
el misteri de l’amor.
Si no el fas aparèixer no m’importa,
jo et dono una cançó.
Si miro cap enfora és quan m’aturo.
La ciutat que s’ensorra mentre canto,
hi ha gent que m’odia, i la que m’estima
no em perdonarà que jo em distregui.
Creuen que ho dic tot, que m’hi jugo la vida
perquè no et coneixen, ni et senten.
Et dono una cançó, proclamant coses
sobre el meu dret a parlar.
Et dono una cançó amb aquestes mans,
les mateixes per matar.
Et dono una cançó i així dic pàtria
i encara parlo de tu.
Et dono una cançó com disparant-la,
com un llibre, una paraula, una guerrilla:
Com quan dono l’amor.
Adaptació Feliu Ventura (Et done una cançó)
Només gaste paraules recordante
només tu em fas parlar en el silenci
només tu em treus de les ganes
i això que no m'han vist mai amb tu
i com passa el temps que de sobte són anys
no passes tu per mi, detinguda
Et done una cançó
si obric porta
i de les ombres naixes tu,
et done una cançó de matinada
quan més vull la teva llum,
et done una cançó
quan apareixes
el misteri de l'amor
i si no l'apareixes
no m'importa
que jo et done una cançó.
Si mireu un poc a fora i m'ature
la ciutat va esfondrar-se
i jo cantant
la gent que m'odia i la que m'estima
no m'ha de perdonar
que em distrega,
creuen que ho dic tot
que m'hi jugue la vida
perquè no et coneixen
ni et senten.
Et done una cançó i faig una arenga
sobre el meu dret a parlar,
et done una cançó
amb les dues mans
les mateixes de matar,
et done
una cançó
i dic terra
perquè estic parlant per a tu,
et done una cançó
com un tret
com un llibre
una paraula
una guerrilla...
com et done l'amor.
(1970)
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
El compositor e intérprete Borja Penalba presenta "La suite de Parlavà", su segundo trabajo bajo la marca "Giròvag", un álbum de once canciones nacido de un retiro reparador que presentará en vivo este domingo 27 de marzo en La Fàbrica, en el marco del Ciclo de canción de autor BarnaSants.
En una entrevista concedida al diario español El País, Silvio Rodríguez traza un retrato complejo de la Cuba actual, marcado por la tensión entre la amenaza externa, las dificultades internas y las contradicciones del propio sistema. El cantautor reflexiona sobre la posibilidad de una invasión estadounidense, critica tanto las injerencias como ciertas posturas dentro del exilio, reconoce los errores del modelo económico cubano y describe el deterioro de las condiciones de vida en la isla, todo ello desde una mirada que combina defensa, autocrítica y una firme posición política.
La cantautora catalana Judit Neddermann presenta Llibert, un tema dedicado a su abuelo fallecido hace dos años, en el que reflexiona sobre la vida y la muerte como un ciclo continuo. La canción, publicada en la misma fecha de su muerte, se acompaña de un videoclip rodado en espacios significativos para su memoria familiar.