Et dono una cançó
I com gasto paper tot recordant-te.
Com t’ho fas perquè parli en el silenci,
com de tu no se me’n van les ganes
tot i que amb tu ningú mai no m’hi vegi.
Com va passant el temps,
que tot d’una són anys,
sens que passis per mi, i t’hi quedis.
Et dono una cançó si obro una porta
i de les ombres en surts tu.
Et dono una cançó de matinada
quan més vull la teva llum.
Et dono una cançó quan apareixes,
el misteri de l’amor.
Si no el fas aparèixer no m’importa,
jo et dono una cançó.
Si miro cap enfora és quan m’aturo.
La ciutat que s’ensorra mentre canto,
hi ha gent que m’odia, i la que m’estima
no em perdonarà que jo em distregui.
Creuen que ho dic tot, que m’hi jugo la vida
perquè no et coneixen, ni et senten.
Et dono una cançó, proclamant coses
sobre el meu dret a parlar.
Et dono una cançó amb aquestes mans,
les mateixes per matar.
Et dono una cançó i així dic pàtria
i encara parlo de tu.
Et dono una cançó com disparant-la,
com un llibre, una paraula, una guerrilla:
Com quan dono l’amor.
Adaptació Feliu Ventura (Et done una cançó)
Només gaste paraules recordante
només tu em fas parlar en el silenci
només tu em treus de les ganes
i això que no m'han vist mai amb tu
i com passa el temps que de sobte són anys
no passes tu per mi, detinguda
Et done una cançó
si obric porta
i de les ombres naixes tu,
et done una cançó de matinada
quan més vull la teva llum,
et done una cançó
quan apareixes
el misteri de l'amor
i si no l'apareixes
no m'importa
que jo et done una cançó.
Si mireu un poc a fora i m'ature
la ciutat va esfondrar-se
i jo cantant
la gent que m'odia i la que m'estima
no m'ha de perdonar
que em distrega,
creuen que ho dic tot
que m'hi jugue la vida
perquè no et coneixen
ni et senten.
Et done una cançó i faig una arenga
sobre el meu dret a parlar,
et done una cançó
amb les dues mans
les mateixes de matar,
et done
una cançó
i dic terra
perquè estic parlant per a tu,
et done una cançó
com un tret
com un llibre
una paraula
una guerrilla...
com et done l'amor.
(1970)
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.