El temps no té cap importància
ja no veuen l’ou
des de dins
i els joves cadells
prenen tots els vells
per cretins.
Quan ja s’han fet grans,
i amb uns cabells blancs
genuïns,
els xarucs ressecs
prenen els marrecs
per cretins.
Jo, que sóc al mig del viatge,
vull adreçar-los un missatge:
El temps no té cap importància:
quan s’és cretí, s’és cretí.
Prop de l’asil o de la infància,
quan s’és cretí, s’és cretí.
Deixeu la discussió tancada,
cretins caducs, cretins debutants,
cretins de l’última fornada,
cretins de les neus d’abans.
Tu, cretí naixent,
que ets tan innocent
com cretí
i has de confessar
que prens el papà
per cretí.
I tu, cretí assenyat,
cretí desgastat,
vell cretí
que prens el jovent,
em sembla evident,
per cretí,
mediteu l’imparcial missatge
d’un que és al bell mig del viatge:
(1961)
Adaptació: Miquel Pujadó
La película documental dedicada a Fito Páez propone un recorrido íntimo y en primera persona por más de cuatro décadas de vida y trayectoria artística del músico argentino. Dirigida por Matías Gueilburt y construida a partir de más de un año de seguimiento, material de archivo inédito, actuaciones y conversaciones personales, la producción se estrenará mundialmente el 3 de septiembre en Netflix.
El cantautor, escritor e intelectual italiano Francesco Guccini, autor de canciones fundamentales como Auschwitz, La locomotiva (La locomotora) o L’avvelenata (La envenenada), ha fallecido a los 86 años. Durante cerca de medio siglo, Guccini construyó una obra estrechamente vinculada a la memoria, la historia, el compromiso social, la literatura y una particular manera de observar las relaciones humanas y el paso del tiempo.
Las plataformas digitales democratizaron el acceso a la música y multiplicaron las posibilidades de publicación para miles de artistas. Sin embargo, dos décadas después de su irrupción, el mercado parece avanzar hacia una dirección inesperada: los éxitos son cada vez más locales, los algoritmos refuerzan las fronteras culturales y, salvo los artistas mainstream, resulta cada vez más difícil descubrir en nuestros escenarios a músicos procedentes de otros países, especialmente cuando deben cruzar un océano.