Ma solitud
Adaptació: Pelai Ribas
Després d’haver dormit amb tu,
la meva solitud,
torno sovint al teu llit,
quina dolça habitud.
No te m’allunyes mai d’un pas,
fidel com la meva ombra,
i vens amb mi arreu on vaig,
segons la vida em porta.
No, jo no em trobo mai sol
si et tinc, ma solitud.
Quan t’arrauleixes al meu llit
hi prens tota l’amplada,
i així passem molt llargues nits
tots dos junts, cara a cara.
No sé fins on arribarà
la fràgil aventura,
si he de lliurar-me al teu encant
o deixar-te tot d’una.
No, jo no em trobo mai sol
si et tinc, ma solitud.
Amb tu he après que ara el meu cor
pot plorar fins buidar-se;
però, si et dic que ja en tinc prou
no et veig mai inquietar-te;
i si m’enyoro d’amor
d’una altra amor llunyana,
tu seràs sempre, l’últim jorn,
la darrera companya.
No, jo no em trobo mai sol
si et tinc, ma solitud.
Versió Roger Mas i Refree
Per haver sovint dormit
amb ma solitud
Jo me n'hi fet més que un amic
una dolça virtud
Com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
I no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que al final li digui no
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l'he rebutjada
s'ha quedat amb mi igualment
I mal que tries l'amor
d'una altra cortesana
Ella serà fins a la mort
ma última companya
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.