Himne a l'amor

El cel blau, ja se'ns pot fer malbé!
I la Terra, desfer-se també.
No hi fa res! Si m'estimes,
tant me fa el món sencer.
Mentre tu m'inundis els matins
i el teu cos es perdi entre els meus dits,
Tan me fa, dels problemes,
amor meu, si tu m'esperes...

Aniré on el món s'acabi,
o faré tot al contrari,
mentre m'ho demanis tu.
Aniré a robar la lluna,
o a robar una gran fortuna,
mentre m'ho demanis tu.
Renunciaré a la pàtria,
...que era pàtria dels meus pares,
mentre m'ho demanis tu.
Que ningú no es fiqui amb mi,
que faré tot el que he dit,
mentre m'ho demanis tu.

Si la vida et separés de mi,
i et morissis ja molt lluny d'aquí,
m'és igual, si m'estimes,
jo també he de morir.
I a la fi tindrem eternitat
dins el blau d'aquesta immensitat,
i en el cel, no hi ha enigmes
amor meu, si tu m'estimes.
Déu estima els qui s'estimen.