L'amor que vindrà
És una dita, és un adagi:
«Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi:
«L'amor és tan meravellós».
Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
serà per mi com l'estèril tempesta,
ja sé d'abans que el renou de la festa
és fulla morta que un mal vent s'endurà.
Ja sé, ja sé, i conec com et dius,
que seré jo qui cauré dels teus llaços,
ja sé d'abans que és tancat tots els passos
que els molts estanys empresonen els rius.
Però és una dita, però és un adagi:
«Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi:
«L'amor és tan meravellós».
Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
no arribarà a la propera tardor,
ja sé d'abans que l'encís d'un petó
no dura més que un creuar-se i marxar.
Ja sé, ja sé que la felicitat
em portarà a l'engany d'una guerra.
Ja sé d'abans l'aspra pols de la terra
i el plor trencat quan es perd el combat.
Però és una dita, és un adagi:
«Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi:
«L'amor és tan meravellós».
Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
ens durà els dos a l'estúpida escena
on cadascú creu portar la cadena,
on cadascú creu que és sol a plorar.
Ja sé, ja sé que la meva feblesa
ens farà ser com vaixells enemics,
però el cor em diu que uns vaixells enemics
surten plegats per buscar la tendresa...
Car és una dita, car és un adagi:
«Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi:
«L'amor és tan meravellós».
Versió de Joan Manuel Serrat
És una dita, és un adagi:
"Aquell que preveu val per dos".
És una dita, és un adagi:
"L'amor és tan meravellós".
Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
serà per mi la propera tempesta,
ja sé d'abans que el renou de la festa
és fulla morta que un mal vent s'endurà.
Ja sé, ja sé, i no sé com et dius,
que seré jo qui cauré en els teus llaços,
ja sé d'abans que és tancat tots els passos
que els vells estanys empresonen els rius.
Però és una dita, és un adagi:
"Aquell que preveu val per dos".
És una dita, és un adagi:
"L'amor és tan meravellós".
Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
no arribarà a la propera tardor,
ja sé d'abans que l'encís d'un petó
no dura més que un creuar-se i marxar.
Ja sé, ja sé que la felicitat
em portarà a l'engany d'una guerra.
Ja sé d'abans l'aspra pols de la terra
i el plor trencat quan es perd el combat.
Però és una dita, és un adagi:
"Aquell que preveu val per dos".
És una dita, és un adagi:
"L'amor és tan meravellós".
Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
ens durà els dos a l'estúpida escena
on cadascú creu portar les cadenes,
on cadascú creu que és sol a plorar.
Ja sé, ja sé que la meva feblesa
ens farà ser com vaixells enemics,
però el cor em diu que uns vaixells enemics
surten plegats per buscar la tendresa...
Però és una dita:
"Aquell que preveu val per dos".
És un adagi:
"L'amor és tan meravellós".
Adaptació de Joan Soler i Amigó
En este mundo actual dominado por una élite de tiburones ávidos de sangre y dinero, forjadores de un mundo autoritario, genocida, explotador y censor, Silvio nos trae desde su bloqueada isla, nuevas y viejas canciones como si hubieran sido escritas anteayer para darnos un abrazo de esperanza, esperanza, esperanza blanca, roja o negra pero con amor.
El cantautor mexicano Alejandro Santiago, vinculado con la trova contemporánea mexicana, murió el 22 de septiembre de 2026 en una clínica de Cuernavaca, Morelos, después de un prolongado periodo de hospitalización. A lo largo de más de cuatro décadas de trayectoria publicó siete discos de manera independiente y llevó sus canciones a escenarios de México, Estados Unidos, Latinoamérica y Europa.
Durante el periodo de la Unidad Popular en Chile, la efervescencia creativa dio lugar a proyectos artísticos ambiciosos. Entre ellos destaca Los Siete Estados, un ballet concebido por el coreógrafo y director del Ballet Nacional Chileno, Patricio Bunster, que reunió en un mismo espacio de experimentación al cantautor Víctor Jara, al compositor peruano Celso Garrido-Lecca, al Ballet Nacional, a la Orquesta Sinfónica de Chile y a una nómina imprescindible de la Nueva Canción Chilena y movimientos afines: Inti-Illimani, Isabel Parra, Los Blops, Patricio Castillo y el grupo cubano Manguaré.
El cantautor italo-argentino Piero falleció el miércoles 7 de octubre en Buenos Aires a los 81 años, después de más de seis décadas de trayectoria. Autor e intérprete de canciones como Mi viejo, Para el pueblo lo que es del pueblo, Que se vayan ellos y Pedro Nadie, desarrolló una obra en la que convivieron la canción popular, el compromiso social y un repertorio centrado también en la paz y la solidaridad.
Frank Delgado publica Archivos Descalcificados, un disco grabado en 2018 que reúne diez canciones que habían quedado fuera de trabajos anteriores. El álbum cuenta con arreglos y guitarras de Yibrán Rivero y funciona, según explica el propio cantautor cubano, como una recopilación lógica de composiciones pertenecientes a momentos muy distintos de su trayectoria, algunas escritas hace más de cuarenta años y otras hace más de veinte.