La soledat
(Barbara)
en arribar a casa una nit;
pertot ella em feia escorta,
ella ha tornat, mireu-la aquí.
La xucladora d'il·lusions mortes,
ella em segueix pas a pas,
la meuca, el diable se l'emporti!
ella és aquí, ella ha tornat.
Amb el seu aspecte de Quaresma,
ullerosos els grans ulls,
ells ens porta el cor a remolc,
de la tristesa ens dóna el gust.
Ella és aquí esborra els nostres dies,
ella allarga les nostres nits;
indiferent, faria néixer
l'hivern a ple cor de l'estiu.
Amb el teu vestit de moaré
i els cabells mal pentinats,
tens tot l'aire del desesper,
no ets pas bonica de mirar.
Apa, vés i emporta't lluny
el teu trist avorriment;
no hi trobo gust de la desgràcia,
deixa'm en pau per sempre més.
Jo vull encara córrer i saltar;
de primavera omplir-me el cos
i sentir-me el cor bategant
en unes llargues nits d'amor.
Abans que soni l'hora temuda,
i fins al meu darrer sospir,
jo vull encara dir: "t'estimo"
i per amor voler morir.
Però ella ha dit: obre'm la porta,
jo t'he seguit pas a pas,
sé quan les il·lusions són mortes
i és per això que ara he tornat.
T'han recitat els seus poemes
els bells senyors, els bells infants,
falsos amors, falsos poetes,
doncs bé, ara ja tot s'ha acabat.
Després m'han donat nits en blanc,
ella s'ha penjat al meu coll,
ella s'ha enroscat als meus flancs,
ella s'adorm als meus genolls.
Pertot ella em fa l'escorta,
ella em segueix pas a pas,
ella m'espera davant la porta,
ella és aquí, ella ha tornat,
la soledat, la soledat.
Adaptació: Guillermina Motta
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La cantante mallorquina ofreció en el Palau de la Música de Barcelona, dentro del festival Guitar Bcn, un concierto de intensidad creciente en el que L’aigua no cansa, su nuevo disco, se convirtió en el auténtico centro del repertorio. Arropada por una banda de músicos extraordinaria, Maria del Mar Bonet volvió a demostrar que, cerca de cumplir sesenta años sobre los escenarios y los ochenta de vida, sigue instalada en un momento creativo y vocal fuera de lo común.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.
El veracruzano Rafa Mesa, desde 2018 en su alter ego artístico Pehuenche, se presentó en formato quinteto en Barcelona dentro de su primera gira europea que le ha llevado a Londres, Copenhague, a varios escenarios de Barcelona y finalmente Madrid.