El vagó llit
rigué i mirà, jo em vaig torbar...
I ell va i em diu, d'un to galant:
"Potser el fum del tabac la pot molestar?
Em permet: vol fumar? Així es distraurà.
Vol llegir? Tinc aquí diaris a desdir.
Vol parlar? Viatjant el temps es fa llarg..."
Ens vam trobar en un vagó, un llarg vagó,
un vagó-llit, un vagó llit, de nit,
al Portbou-Brive-Limoges-Orleans
que va de nit ràpidament cap a París.
Vam riure molt amb els sotracs del llarg vagó,
els sotracs llargs del llarg vagó de nit...
I ell em va dir a cau d'orella:
"Digue'm tu, no vostè, i jo et diré igual.
Per què fer servir els noms? Digue'm estimat!
Em pots dir amor meu?" "Si no ens coneixem!"
"Dir vostè, dir de tu, què hi fa, per una nit!"
Al vagó llit, al llarg vagó,
a mitjanit ens estimem bellament, follament,
al Portbou-Brive-Limoges-Orleans
tota la nit corrent, volant cap a París.
Ens estimem amb els sotracs del llarg vagó,
els sotracs llargs dels llargs vagons de nit.
I jo li dic a cau d'orella:
"Ser de tu, ser per tu, estar junts tu i jo...
No ens coneixíem gens i ara som tots dos.
Sap què vull, saps què vull?
Que no acabi mai d'estar amb tu, amb vostè,
lligada al teu braç".
A l'endemà em diu adéu amb un somrís:
"Bonica, adéu, baixo abans de París".
El Portbou-Brive-Limoges-Orleans
del vagó llarg, vagó de nit,
ens ha apartat, se m'ha emportat
cap al sol clar per sempre més,
ben lluny, ben lluny, cap a París.
Adaptació: Delfí Abella
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.