Nantes
(Barbara)
El cel de Nantes sempre em fa plorar.
Avui recordo aquell matí,
fa un any tot just, quan vaig venir:
l'aire era fred, plovisqueja
quan a l'estació jo arribava.
No coneixia la ciutat,
jo a Nantes mai no havia estat,
calgué que rebés el missatge
per fer-me emprendre aquell viatge:
Veniu, senyora, és important
al vint-i-cinc del carrer Gran.
No us atureu, veniu aviat,
us vol veure, ho ha demanat.
A l'hora de la darrera hora,
feia tant temps que m'oblidava
vaig sentir clar, molt a la vora,
el crit que el silenci trencava.
Quan ell fugí, amb els seus afanys,
el vaig esperar anys i més anys...
l'home inquiet, el rodamón,
ara ha tornat, no sé pas d'on.
Recordo la cita expectant
al vint-i-cinc del carrer Gran,
encara veig amb precisió
la cambra al fons del corredor.
Al voltant de la llar de foc
quatre homes fan el mateix joc:
s'aixequen, l'esquena tibada,
la vestimenta endiumenjada.
No vaig gosar preguntar res,
doncs tot quedava sobreentès;
per la foscor del seu esguard
vaig comprendre que ja era tard.
Però jo era allí, el cor bategant,
al vint-i-cinc del carrer Gran,
i ell no em va reveure més,
no em va donar cap altre bes.
Ja coneixeu tota la història
que avui em burxa la memòria,
la història del darrer missatge,
la història del darrer viatge.
Ell volia, abans de morir,
sentir-se a prop, molt prop de mi,
i morí abans de sortir el sol
sense un adéu, sense un consol...
Cara a la mar i a l'infinit,
sota les pedres adormit,
jo vull que guanyi el gran descans
cobert de roses flamejants.
El meu pare, el meu pare.
Plou sobre Nantes, me'n vull recordar...
El cel de Nantes sempre em fa plorar.
Adaptació: Delfí Abella
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".
Casi cuatro décadas después de su estreno en Ámsterdam, la cantata Dialecto de Pájaros del compositor Patricio Wang revive en Chile con una versión revisada por su autor. Una obra mística y vanguardista que regresa para cerrar un ciclo pendiente en la historia musical de Quilapayún y Patricio Wang.
La casa discográfica Bis Music celebró el Día de la Cultura Cubana con la presentación oficial de Álbum blanco para Silvio Rodríguez, un disco colectivo que reúne once canciones escritas por el cantautor en su juventud, interpretadas por artistas de Cuba, América Latina y España. La producción recupera piezas poco conocidas y propone nuevas lecturas sobre su universo poético y musical.
Feliu Ventura regresa tras tres años de silencio escénico con Quan el cel es tornà negre, una canción que recupera la forma colectiva de la dansà valenciana y se convierte en una denuncia abierta a la gestión de la catástrofe ocurrida durante la DANA del 29 de octubre de 2024. Acompañado por La Maria, Titana, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" y Vicent Torrent, Ventura convierte la canción en una herramienta de memoria, denuncia y solidaridad.
Guionizada por Kike Babas y Kike Turrón e ilustrada por doce destacados dibujantes, Joaquín Sabina. Pasión y vida (Vol. 1) recorre en formato cómic la primera etapa vital y artística del trovador de Úbeda, desde su infancia hasta su consagración como figura fundamental de la canción en castellano.