Pobre Martí
Amb una aixada sobre el muscle
i als llavis prims un dolç cantar
i als llavis prims un dolç cantar,
amb l’esperit ple de coratge,
als camps anava a treballar.
Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
Per guanyar el pa de cada dia,
des de l’albada fins ‘la nit
des de l’albada fins ‘la nit,
es barallava amb els terrossos
d’arreu del temps i l’Infinit.
Sense deixar entreveure al rostre
ni un xic d’enveja ni maldat,
ni un xic d’enveja ni maldat,
els camps dels altres conreava,
sempre cavant, sempre esllomat.
I, quan la Mort li va fer un signe
per deixar l’últim camp llaurat
per deixar l’últim camp llaurat,
es va cavar ell mateix la tomba
a corre-cuita i d’amagat.
Es va cavar ell mateix la tomba
a corre-cuita i d’amagat
a corre-cuita i d’amagat.
Després, s’hi va ajaçar en silenci,
i així ningú fou destrobat.
Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
Pobre Martí, pobra misèria,
dorm sota terra, dorm sota el temps.
[Versió i adaptació d'Eva Dénia]
Amb una aixada sempre al muscle
i en els seus llavis un cantar
i en l’esperit un gran coratge
anava a treballar els camps.
Pobre Martí, pobra misèria,
cava la terra, cava el seu temps.
Per guanyar el pa de sa vida,
de l’alba a la posta de sol,
anava a treballar la terra
en tots els temps, en tots els llocs.
Sense mostrar en el seu rostre
ni gelosia ni maldat,
anava fent els camps dels altres,
sempre cavant, sempre cavant.
I quan la mort li va fer signe
de llaurar el seu darrer camp,
cavà la seua pròpia tomba
a tota pressa i d’amagat.
Cavà la seua pròpia tomba
a tota pressa i d’amagat
i es va deixar caure en silenci
car no volia molestar.
Pobre Martí, pobra misèria,
dorm en la terra, dorm en el temps.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
No es fácil sobresalir entre la vorágine de propuestas que luchan por conquistar un espacio en el disputado hábitat sonoro. Muy lejos de esa competición se encuentra Azimut, el nuevo trabajo de Joan Isaac junto a Eduard Iniesta, que se instala en otro ecosistema creativo.
El nuevo libro Mig segle vora el drac. Una història del grup Falsterbo de Miquel-Lluís Muntané reconstruye más de medio siglo de trayectoria de Falsterbo, uno de los grupos fundamentales —y el más longevo— de la Nova Cançó, y, a través de su historia, recupera una parte esencial de la memoria musical y social de Cataluña.
La cantautora de Tortosa repasa el significado de su nuevo triple álbum, explica el simbolismo de Groenlàndia, reivindica el papel del BarnaSants en su trayectoria y recuerda el concierto con el que clausuró la 31ª edición del festival junto a la Banda de Música de La Sénia.