Pobre Martí
Amb una aixada sobre el muscle
i als llavis prims un dolç cantar
i als llavis prims un dolç cantar,
amb l’esperit ple de coratge,
als camps anava a treballar.
Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
Per guanyar el pa de cada dia,
des de l’albada fins ‘la nit
des de l’albada fins ‘la nit,
es barallava amb els terrossos
d’arreu del temps i l’Infinit.
Sense deixar entreveure al rostre
ni un xic d’enveja ni maldat,
ni un xic d’enveja ni maldat,
els camps dels altres conreava,
sempre cavant, sempre esllomat.
I, quan la Mort li va fer un signe
per deixar l’últim camp llaurat
per deixar l’últim camp llaurat,
es va cavar ell mateix la tomba
a corre-cuita i d’amagat.
Es va cavar ell mateix la tomba
a corre-cuita i d’amagat
a corre-cuita i d’amagat.
Després, s’hi va ajaçar en silenci,
i així ningú fou destrobat.
Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
Pobre Martí, pobra misèria,
dorm sota terra, dorm sota el temps.
[Versió i adaptació d'Eva Dénia]
Amb una aixada sempre al muscle
i en els seus llavis un cantar
i en l’esperit un gran coratge
anava a treballar els camps.
Pobre Martí, pobra misèria,
cava la terra, cava el seu temps.
Per guanyar el pa de sa vida,
de l’alba a la posta de sol,
anava a treballar la terra
en tots els temps, en tots els llocs.
Sense mostrar en el seu rostre
ni gelosia ni maldat,
anava fent els camps dels altres,
sempre cavant, sempre cavant.
I quan la mort li va fer signe
de llaurar el seu darrer camp,
cavà la seua pròpia tomba
a tota pressa i d’amagat.
Cavà la seua pròpia tomba
a tota pressa i d’amagat
i es va deixar caure en silenci
car no volia molestar.
Pobre Martí, pobra misèria,
dorm en la terra, dorm en el temps.
La argentina Maggie Cullen recaló en Barcelona el jueves 15 de octubre en la sala del Centre Artesà Tradicionàrius, dentro de su gira europea y en el marco de la programación del festival Empremtes. Ofreció una colección de clásicos argentinos y latinoamericanos son su mirada personal.
Medio siglo después de su histórica actuación de 1975 junto a Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet regresó al Olympia de París en un concierto compartido con Borja Penalba. Una noche que permitió recuperar la memoria de un escenario vinculado a la libertad durante el franquismo, pero también escuchar a una artista que continúa creando, grabando y defendiendo la canción como expresión cultural y compromiso con su tiempo.
Publicaba ayer el periodista musical Jordi Bianciotto, en El Periódico de Catalunya, un artículo sobre el fracaso del Feroe Festival, cuya segunda edición, impulsada por el periodista y promotor Albert Puig, se ha cancelado por la escasa venta de entradas.
El cantautor chileno Manuel García inició su gira española el 17 de octubre en el CAT de Barcelona con un concierto de más de dos horas, organizado en cuatro bloques que recorrieron su repertorio, sus raíces musicales y algunas de sus influencias. Una actuación especialmente cuidada, marcada también por la muerte de su padre tres días antes.
Enmarcado en el Festival Internacional de Jazz en Sevilla, el cantante y compositor Zenet ha presentado en diversos escenarios de esta provincia su nuevo espectáculo: Las manos y la voz, que también da nombre a su último disco, publicado a finales de 2025, un trabajo íntimo y muy personal en el que rinde homenaje a José Taboada, su guitarrista durante muchos años y compañero en la música, ya ausente.