No em deixis, no
caldrà que oblidem,
tot pot ser oblidat,
tot allò que fuig,
oblidar el mal temps
dels errors vinguts
d'aquell temps perdut
sense saber com,
oblidar els moments
assassins ingrats
de la felicitat
a cops de per què.
No em deixis, no.
Jo t'oferiré
llàgrimes del cel
vingudes d'indrets
on mai no plourà.
Quan estigui mort
travessaré el món
per cobrir el teu cos
d'or i de claror.
Construiré un país
on l'amor serà rei
on l'amor serà llei
on tu regnaràs.
No em deixis, no.
No em deixis, no
Jo t'inventaré
paraules al vent
que tu comprendràs
i et parlaré
dels amants aquells
que han vist dos cops
llurs cors abraçats
i t'explicaré
la història d'un rei mort
per no poder-te retrobar
No em deixis, no.
No és el primer cop
que veiem l'esclat
d'aquell vell volcà
que ja crèiem mort.
Altre cop l'amor
groc igual que el blat
fruit d'haver oblidat
creixerà més fort.
Quan es pon el sol
veus la llum fugir
i no goses dir
que la terra es mou.
No em deixis, no.
No em deixis, no
ja no ploraré
ja no parlaré
sols viuré amagat
i t'observaré
somriure i ballar
i t'escoltaré
riure i cantar
deixa'm ser només
l'ombra que tu fas
l'ombra del teu braç
l'ombra del teu gos
No em deixis, no.
Adaptació: Verónica Sánchez Orpella
El Covard (El cobarde) es el décimo disco publicado por el cantautor catalán Josep Andújar “Sé”. Incluye una habanera titulada Onades dins del cor (Olas en el corazón), escrita por el autor con música de Llorenç Fernández, canción que encarna la esencia de este nuevo trabajo realizado por un artista ligado a sus orígenes, al mar Mediterráneo, a la “Cançó de taverna” y marinera, a una cultura de tierra y mar que tras sus muchos años de oficio sigue aflorando en todas sus composiciones.
El cantautor barcelonés Enric Hernàez ha muerto a los 68 años. Considerado uno de los nombres más personales de la generación posterior a la Nova Cançó, exploró con libertad estilos como el pop, el jazz, la bossa nova y el rock, así como la musicalización de poesía.