Història del 600
d’ofici treballa al
té el cap gros el cap tant gran
el cos tan xic però el cap tan gros,
i ui! hòstia tu quin cap més gros!
tu, tu perds el cap i ho perds tot
vas donar el cap per amor
però en donar el cap ho has donat tot
tot per una que és clar estima un trapezista
ieiii!! que bo que està el trapezista!!
això nano són putades que acostuma a fer la vida
però, quin cotxe recollirà aquest somiador?
Qui li oferirà un somriure?
un viatge gratis per aquests mons,
qui està per salvar els qui ho perden tot?
La gorda del 600 groc
la gordeta del 600 groc
encantadora gordeta que condueix el 600...
tornen el dies de sol, dies de llum, d’alegria
per salvar els que no donen la talla
hi ha una gorda i un 600 groc.
la gorda del 600 groc.
L’última goteta de sang
t’ha lliscat entre les natges
et veig tan desarreglada
tant arrugada tant iaia
iaiaiai ja ha arribat la
sí, això iaia són putades que acostuma a fer la vida,
però quin cotxe recollirà aquest remestó?
Qui li oferirà un somriure un marcapassos i un bastó?
Qui està per donar-li un poc d’amor?
La gorda del 600 groc
la gordeta del 600 groc
la greixosa graciosa que condueix el 600
tornen els dies de pau, dies de joia i de glòria
per salvar els miserables que es moren
hi ha una gorda i un 600 groc
la gorda del 600 groc.
Un nen plora sol al bar
no li serveixen més cervesa
memorable borratxera
surt del bar i cau al terra,
jo vaig d’orfenat en orfenat
si s’ha acabat, ja n’estic fart d’aquesta infància
de residència en residència
s’arrossega i no s’aixeca
però a través d’una botella
la carretera
Iepa... surt fum de la carretera
no és un miratge és una imatge
que et podria salvar la infància,
però quin cotxe recollirà aquest tendret nen?
Qui li oferirà la teta?
Qui alimentarà aquest nen?
Qui farà de mama als perdedors?
La gorda del 600 groc
la gordeta del 600 groc
la guapíssima gorda que condueix el 600
I tornen el dies de goig
farem gresca i xerinola
per salvar els desgraciadets que creixen
hi ha una gorda i un 600 groc.
La gorda del 600 groc.
Ell es guapo ric i jove
té salut i un enorme
un dia es va tirar a la gorda
i la va convidar al seu cotxe
jo, jo tinc 1 descapotable
au vinga nena aquí t’espero
ara sabràs lo que es un carro
hi ha un 600 a la cuneta
li surt fum, foc, crema, explota!!!
una iaia , un
i un nen morts en l’accident
tots 3 han mort dintre el 600
i a la gorda se l’emporta
una carrossa tan brillant...
però qui està per tancar
als més abnegats
qui li oferirà la glòria
a la gordeta del 600
qui destruirà el mite del 600...
El guapo del cotxe blanc
el del cotxe blanc
s’ha fugat amb la gorda
que conduïa el 600
tornen els dies pel plaer
pel luxe i l’elegància
creixen guapos tan nets
compro amor per quatre quartos
i els pobres i els vençuts
al barranc que fan pudor i estan bruts.
quina història tan cruel
quina història tan cruel.
En este mundo actual dominado por una élite de tiburones ávidos de sangre y dinero, forjadores de un mundo autoritario, genocida, explotador y censor, Silvio nos trae desde su bloqueada isla, nuevas y viejas canciones como si hubieran sido escritas anteayer para darnos un abrazo de esperanza, esperanza, esperanza blanca, roja o negra pero con amor.
El cantautor mexicano Alejandro Santiago, vinculado con la trova contemporánea mexicana, murió el 22 de septiembre de 2026 en una clínica de Cuernavaca, Morelos, después de un prolongado periodo de hospitalización. A lo largo de más de cuatro décadas de trayectoria publicó siete discos de manera independiente y llevó sus canciones a escenarios de México, Estados Unidos, Latinoamérica y Europa.
Durante el periodo de la Unidad Popular en Chile, la efervescencia creativa dio lugar a proyectos artísticos ambiciosos. Entre ellos destaca Los Siete Estados, un ballet concebido por el coreógrafo y director del Ballet Nacional Chileno, Patricio Bunster, que reunió en un mismo espacio de experimentación al cantautor Víctor Jara, al compositor peruano Celso Garrido-Lecca, al Ballet Nacional, a la Orquesta Sinfónica de Chile y a una nómina imprescindible de la Nueva Canción Chilena y movimientos afines: Inti-Illimani, Isabel Parra, Los Blops, Patricio Castillo y el grupo cubano Manguaré.
El cantautor italo-argentino Piero falleció el miércoles 7 de octubre en Buenos Aires a los 81 años, después de más de seis décadas de trayectoria. Autor e intérprete de canciones como Mi viejo, Para el pueblo lo que es del pueblo, Que se vayan ellos y Pedro Nadie, desarrolló una obra en la que convivieron la canción popular, el compromiso social y un repertorio centrado también en la paz y la solidaridad.
Grabado en París en dos etapas, en 1979 y 1983, Altea recupera el encuentro creativo en el exilio de Patricio Castillo y Osvaldo "Gitano" Rodríguez, dos nombres vinculados a la Nueva Canción Chilena. El álbum permaneció inédito durante décadas hasta que un proceso de restauración, remezcla y remasterización realizado por el sello y estudio Árbol de Sonidos permitió recuperar unas grabaciones marcadas por una mirada más íntima sobre el exilio.