Aljub d'argent
Entre les branques i fulles
La nit el cel i els estels
granotes a la bassa
al silenci de claror
davalla el rierol
A la calma nit
de la llimonera la flor
allibera tot l'olor
i sempre, cada matí
el recorregut circular del sol
Ulls que no lamenten
sempre miren avant
cap al demà
el cap en alt
la llum si és tènue
ens regala l'encant
el cant dels llops allà al fonS
que arriben quan estic sol
si deixe de pensar
si em deixe portar
respire a poc a poc
l'ancora cau, el cos pren el vol
Respire a poc a poc
sols escoltar-te tinc prou
respire profundament
deixar-se acaronar
El cap sobre el teu cor
dibuixe unint estels al firmament
A la teua pell paraules
tens escrites les sendes
cada racó t'explore tendrament
delitar-nos pausat el temps
Sostenir cuscanelles
el plaer fa condensar
cabells, la piga, el teu tos
les mans et volen parlar
Escoltar la teua pell
acariciar-te tan...
galta, pit, llavis humits
dibuixe unint estels al teu cel
L'ancora cau
el cos pren el vol
aljub d'argent
tancar el rodó
No hi ha cap foscor
que eclipse per sempre al sol
el punt blanc que brilla allà sols, quet
o estels fugissers
siluetes amb llum de lluna
que mouen els braços al vent
al matí branques d'olivera
ombres al terra, descans pel viatger
tancar el rodó, l'aljub d'argent
Mercuri entra a bessons
cèl·lules plenes de convicció
estaque els dits al bancal raïmer
el cos dansa satisfet
La d'alguns no és enveja sana
qui es vol veure lliure
ho és perquè estima com respira
La sàvia desintegra el metall
corfa de surera
la punta del seu punyal
sense por escolta la pròpia veu
per saber escoltar als demés
Versió 2
Entre les branques i fulles,
la nit el cel i els estels,
granotes a la bassa
al silenci de claror.
Davalla el rierol
a la calma nit,
de la llimonera, la flor,
allibera tot l'olor
i sempre, cada matí
el recorregut circular del sol.
Ulls que no lamenten
sempre miren avant,
el cap en alt,
cap al demà:
la llum si és tènue
ens regala l'encant.
El cant dels llops allà al fons
que arriben quan estic sol,
si deixe de pensar,
si em deixe portar.
Respire a poc a poc
A la teua pell paraules,
tens escrites les sendes.
Cada racó explore tendrament.
Delitar-nos pausat el temps.
Sostenir cuscanelles
el plaer fa condensar:
cabells, la piga, el teu tos,
les mans et volen parlar.
Escoltar la teua pell
acariciar-te tant:
galta, pit, llavis humits.
Dibuixe unint estels al teu cel.
L'àncora cau,
el cos pren el vol.
Aljub d'argent,
tancar el rodó.
No hi ha cap foscor
que eclipse per sempre al sol.
El punt blanc que brilla allà sols, quet, o estels fugissers.
Siluetes amb llum de lluna
que mouen els braços al vent,
al matí branques d'olivera,
ombres al terra, descans pel viatger.
(2007)
Una carta abierta impulsada desde el entorno del BarnaSants reclama la creación del Ateneu de la Cançó en Barcelona, un espacio dedicado a preservar y dinamizar la canción de autor. La iniciativa cuenta con el respaldo de seis de los ocho exresponsables de Cultura de la Generalitat en las últimas dos décadas, abriendo algunas preguntas que van más allá de la música.
Los cuatro referentes de la música chilena compartirán escenario el próximo 25 de abril en el Parque Estadio Nacional en la primera edición del festival Canción Nacional. El encuentro reunirá a figuras clave de la Nueva Canción Chilena y el Canto Nuevo en una cita concebida como acto de memoria colectiva y celebración.
El cantautor valenciano Feliu Ventura presentó el 12 de marzo en la sala Paral·lel 62 de Barcelona su nuevo disco Tot el que hem guanyat perdent (Todo lo que hemos ganado perdiendo), en un concierto dentro del Festival BarnaSants marcado por una sonoridad más rockera y electrónica de lo habitual. Acompañado por una formación en formato power trío con teclado y una escenografía minimalista, Ventura defendió las siete canciones del nuevo trabajo junto a piezas emblemáticas de su repertorio.
Ayer sábado, el Teatre Principal de Inca (Mallorca) se convirtió en el escenario de "60 anys de l’amor perdut", un emotivo concierto homenaje organizado por el festival BarnaSants para honrar la figura de Joan Ramon Bonet el undécimo integrante de Els Setze Jutges, coincidiendo con las seis décadas de su breve pero influyente trayectoria musical.
La cantautora catalana Judit Neddermann presenta Llibert, un tema dedicado a su abuelo fallecido hace dos años, en el que reflexiona sobre la vida y la muerte como un ciclo continuo. La canción, publicada en la misma fecha de su muerte, se acompaña de un videoclip rodado en espacios significativos para su memoria familiar.