Aljub d'argent
Entre les branques i fulles
La nit el cel i els estels
granotes a la bassa
al silenci de claror
davalla el rierol
A la calma nit
de la llimonera la flor
allibera tot l'olor
i sempre, cada matí
el recorregut circular del sol
Ulls que no lamenten
sempre miren avant
cap al demà
el cap en alt
la llum si és tènue
ens regala l'encant
el cant dels llops allà al fonS
que arriben quan estic sol
si deixe de pensar
si em deixe portar
respire a poc a poc
l'ancora cau, el cos pren el vol
Respire a poc a poc
sols escoltar-te tinc prou
respire profundament
deixar-se acaronar
El cap sobre el teu cor
dibuixe unint estels al firmament
A la teua pell paraules
tens escrites les sendes
cada racó t'explore tendrament
delitar-nos pausat el temps
Sostenir cuscanelles
el plaer fa condensar
cabells, la piga, el teu tos
les mans et volen parlar
Escoltar la teua pell
acariciar-te tan...
galta, pit, llavis humits
dibuixe unint estels al teu cel
L'ancora cau
el cos pren el vol
aljub d'argent
tancar el rodó
No hi ha cap foscor
que eclipse per sempre al sol
el punt blanc que brilla allà sols, quet
o estels fugissers
siluetes amb llum de lluna
que mouen els braços al vent
al matí branques d'olivera
ombres al terra, descans pel viatger
tancar el rodó, l'aljub d'argent
Mercuri entra a bessons
cèl·lules plenes de convicció
estaque els dits al bancal raïmer
el cos dansa satisfet
La d'alguns no és enveja sana
qui es vol veure lliure
ho és perquè estima com respira
La sàvia desintegra el metall
corfa de surera
la punta del seu punyal
sense por escolta la pròpia veu
per saber escoltar als demés
Versió 2
Entre les branques i fulles,
la nit el cel i els estels,
granotes a la bassa
al silenci de claror.
Davalla el rierol
a la calma nit,
de la llimonera, la flor,
allibera tot l'olor
i sempre, cada matí
el recorregut circular del sol.
Ulls que no lamenten
sempre miren avant,
el cap en alt,
cap al demà:
la llum si és tènue
ens regala l'encant.
El cant dels llops allà al fons
que arriben quan estic sol,
si deixe de pensar,
si em deixe portar.
Respire a poc a poc
A la teua pell paraules,
tens escrites les sendes.
Cada racó explore tendrament.
Delitar-nos pausat el temps.
Sostenir cuscanelles
el plaer fa condensar:
cabells, la piga, el teu tos,
les mans et volen parlar.
Escoltar la teua pell
acariciar-te tant:
galta, pit, llavis humits.
Dibuixe unint estels al teu cel.
L'àncora cau,
el cos pren el vol.
Aljub d'argent,
tancar el rodó.
No hi ha cap foscor
que eclipse per sempre al sol.
El punt blanc que brilla allà sols, quet, o estels fugissers.
Siluetes amb llum de lluna
que mouen els braços al vent,
al matí branques d'olivera,
ombres al terra, descans pel viatger.
(2007)
La cantante, flautista y compositora catalana Magalí Sare presenta Descasada, un trabajo entre la investigación antropológica y la libertad musical. Sare se sitúa en una escena de mujeres altamente formadas que han redefinido la canción de autor contemporánea.
En Barcelona tenemos la suerte de poder disfrutar de una cada vez más numerosa comunidad de artistas argentinos que habitan la ciudad y que enriquecen nuestra vida cultural. Con pocos días de diferencia tres de ellos han presentado sus respectivos trabajos discográficos en diversos espacios: en una librería abierta a la música, en la sede de un extraordinario refugio asociativo de Sants y en el auditorio de una biblioteca histórica.
La última edición del BarnaSants, la primera dirigida por Marçal Girbau, ha reducido un 40% el número de conciertos pero ha aumentado un 33% la asistencia y la venta de entradas. Girbau, que ha valorado positivamente esta 31 edición en la rueda de prensa celebrada hoy en Barcelona, ha apostado por menos fechas, más peso artístico y producciones propias con recorrido. Y una vez más se ha reivindicado la creación del Ateneu de la Cançó.